Ni cerca la ventura ni la ventura és que defuig

Cartagena, Colombia. A boat on the fourth stage of the New Moon regatta. Fotografia: Joaquin Sarmiento.

La vela

Blanqueja, sola, aquella vela,

boirina endins del blau del mar.

Què cerca en tan llunyana terra?

Què deixa al seu indret pairal?

L’oratge xiula, l’ona juga,

es vincla l’arbre mestre i cruix.

Mes ai!, ni cerca la ventura

ni la ventura és que defuig.

Per sota hi llisca el blau de l’aigua,

al cim s’hi vessa l’or solar:

i ella, rebel, demana el tràngol,

com si en el grop veiés la pau.

1832

Mikhaïl I. Lérmontov (1814-1841). A: Poesia russa. Antologia. A cura d’Elena Vidal i Miquel Desclot. Barcelona: Ed. 62, 1983, p. 134. (MOLU, 28)