Fotografia de Toor Anatoly.
Camperola llatina
Alada, véns al solc i a la sembrada
i decantes el cap a la claror,
et corones amb l’or de la tardor.
Tens la cintura fina i abrivada
i el si d’una naixent promissió;
canta la teva boca, incendiada
com una rosa de l’Anacreó.
I fas anar la teva grana en doina
com sobirana que escampés almoina
i et rius del pobre Gàlata ferest.—
Mai no sabràs que dins la gleva amiga
jeu enterrada una deessa antiga
que et vetlla encara, compassant-te el gest.
Josep Carner (1884-1970), Verger de les galanies (1911).
El Sentit de la Paraula 