La Gioconda bis

Els cellers del Museu del Prado han estat l’escenari d’un dels més importants descobriments de la història de l’art: els conservadors de la pinacoteca han trobat en els seus fons una rèplica de la Gioconda de Leonardo da Vinci, pintada per un dels seus pupils favorits, probablement Andrea Salai (que fet i fet es convertiria en un dels amants del mestre) o Francesco Melzi.
Els experts del Prado han emprat diversos mesos a estudiar, netejar i treure el fosc vernís que cobria la taula. El que durant molts anys va ser considerat en el si del Prado com una còpia més —i bastant banal— del retrat més cèlebre de l’art mundial ha acabat sent catalogat com una veritable bomba. Tant els màxims experts del Prado com els del Museu del Louvre han acceptat ja el caràcter oficial de la troballa, i n’han subratllat la importància.
No estem davant una mera còpia del retrat de les moltes que pul lulen pel món: es tracta d’un veritable work in progress, un retrat paral·lel, una mena de fotocòpia executada de forma simultània per l’alumne mentre el professor pintava la seva obra mestra.

Knot Pattern

Knot Pattern,1495. Aquest gravat anònim es basa gairebé amb força seguretat en un disseny perdut de Leonardo da Vinci (1452-1519). És un homenatge a la seva fama: el seu geni va ser reconegut a l’Europa del segle xvii. L’artista alemany Albrecht Dürer (1471-1528) encara va fer una versió particular d’aquest gravat. Però és força inusual veure Leonardo connectat amb una imatge impresa. Tot i que la impremta es va estendre per Europa durant la seva vida, paradoxalment la inventiva de Leonardo no va usar la impremta com ho va fer l’artista alemany. Aquesta és una excepció, que usa el mitjà de la impremta per estendre el seu nom i el disseny del nus del logo. Font: The Guardian.



«Il Giocondo»

Leonardo da Vinci (1452-1519), La Gioconda o Mona Lisa (detall), 1503-1506/1507. París, Museu del Louvre.


Segons els recents estudis d’unes venerables «barbes», el model del famosíssim quadre de Leonardo da Vinci no seria únicament una dona, sinó l’amant del pintor, Gian Giacomo Caprotti da Oreno, anomenat «il Salaino» (el petit diable) o Salai, model preferit del pintor. De ser certa aquesta hipòtesi, La Gioconda esdevindria el primer quadre d’una drag queen de la història universal de l’art.