Els cellers del Museu del Prado han estat l’escenari d’un dels més importants descobriments de la història de l’art: els conservadors de la pinacoteca han trobat en els seus fons una rèplica de la Gioconda de Leonardo da Vinci, pintada per un dels seus pupils favorits, probablement Andrea Salai (que fet i fet es convertiria en un dels amants del mestre) o Francesco Melzi.
Els experts del Prado han emprat diversos mesos a estudiar, netejar i treure el fosc vernís que cobria la taula. El que durant molts anys va ser considerat en el si del Prado com una còpia més —i bastant banal— del retrat més cèlebre de l’art mundial ha acabat sent catalogat com una veritable bomba. Tant els màxims experts del Prado com els del Museu del Louvre han acceptat ja el caràcter oficial de la troballa, i n’han subratllat la importància.
No estem davant una mera còpia del retrat de les moltes que pul lulen pel món: es tracta d’un veritable work in progress, un retrat paral·lel, una mena de fotocòpia executada de forma simultània per l’alumne mentre el professor pintava la seva obra mestra.
El Sentit de la Paraula 