Mireu el nostre mar


Pere Portabella (dir.), Die Stille vor Bach (2007) [El silenci abans de Bach].

Mireu el nostre mar,
escuma als peus del far:
vol arrelar-se a la terra.
Les serres ancorades
somnien el seu blau
i el gest brau
de les onades.
Mireu el nostre mar
enamorat del cel
que sap dolç com la mel.
Alça amunt les onades,
només el vol besar
i abraçar
ses nuvolades.
Manuel Forcano
Ferran Savall, Mare Nostrum (Jordi Savall-Hespèrion XXI, 2011).



Bn Ndl

Miquel Àngel (1475-1564), Sibil·la Dèlfica (1510). Vaticà, Capella Sixtina.


El Cant de la Sibil·la (s. xiii)
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.
Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Rosa Zaragoza canta el Cant de la Sibil·la:
Jordi Savall (dir.), Montserrat Figueras & La Capella Reial de Catalunya canten la Sibil·la Llatina: