Tal fores

Marilyn Monroe fotografia per Bert Stern (1962).

Sobre el retrat d’una bella dona esculpit en son monument sepulcral

Tal fores: sota terra

ara ets pols i esquelet. Damunt els ossos

i el fang, posat immòbilment, debades,

mut, contemplant de les edats el vol,

està, sols de memòries i de dol

custodi, el simulacre

de la beltat passada.

I la dolça mirada

que trémer féu si immòbil, com ja sembla,

a la d’altri fitava; el llavi ardit

d’a on, com d’urna plena,

s’abocava el plaer; el coll, cenyit

ja pel desig; aquella mà amorosa

que tot sovint, estesa,

la mà sentí glaçar-se que estrenyia,

i el si que féu la gent

tenyir-se obertament de pal·lidesa,

van ésse’ una vegada: fang i ossos

ets ara, i eixa vista

vituperosa i trista un roc amaga.

En nostra companyia,

el fat així tota semblança postra

que imatge més vivent

del cel ens pareixia.

O misteri eternal de l’ésser nostre!

Avui inenarrable

font d’excelsos, d’immensos

imaginars i senys,

grandeja la bellesa

com esplendor vibrat per la natura

damunt eixos arenys,

que de fats sobrehumans i de reialmes

afortunats i d’auris mons, talment,

sembla que ens doni signe

i ferm sollevament:

per poca violència

demà, sull a la vista,

abominós, abjecte,

es torna aquell qui havia estat suara

com un angèlic vis,

i dins les ments alhora

s’ha fet aquell mirable

concepte que hi movia, fonedís.

Somnis altius, desigs sense riberes,

en nostra ment errívola,

creen doctes acords

per virtut natural: i és allavors

que en una mar deliciosa, arcana

va errant l’ànima humana

gairebé com l’impàvid

nedadó’ en l’oceà fa en sos deports.

Mes torna’s, si l’orella

fereix discorde accent,

no re aquell paradís en un moment.

Com ets, natura humana

frèvol en tot, i vil!

Per què sentir tan alt, o pols i ombra?

Però si ets gentil

en part, com esdevé que tos més dignes

pensament i glatits

siguin lleument i per tan baixes causes

encesos o extingits?

Giacomo Leopardi (1798-1837), Canti, xxxi. Traducció de Josep Carner, La Veu de Catalunya (18 de jul. 1923). Edició de Jordi Castellanos, Els Marges, n.^o 12 (gener 1978).