Segui, Senyora!

Salvador Dalí, de Francesc Català Roca (1922-1998).


«Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: “Siéntese, señora!”».
Ramón Chao, !Visca Catalunya!, La Voz de Galicia, 8 des. 2005.


Anuncis
Anotació

Tunc tan tunc

Francesc Català Roca (1922-1998).

 
 
si l’altra nit jo cavalcava al ras 
 

Si l’altra nit jo cavalcava al ras
Com qui torna i se’n va, i esquiva el mas,
Pertot i enlloc sentia corn i esquella;
Sona que tunc tan tunc que tocaràs,
Vénen de lluny, sense brida ni sella,
Com qui torna i se’n va, i esquiva el mas. 

 

De tres pastors pataus seguia el pas,
I de llur folc em feia l’escarràs
Per heure foc i llum amb poca estella;
Canta que tunc tan tunc que cantaràs,
Passen, llampants, pel bosc i la planella,
I de llur folc em feia l’escarràs. 

 

Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,
Vénen, alats, el Persa, de domàs,
L’Hindú i l’Anglès enllà de la querella;
Balla que tunc tan tunc que ballaràs,
I el Rus i els seus amb la gorra i l’estrella.
Vénen, alats, el Persa, de domàs. 

 

De dalt del cel, tan alt, com ho diràs,
Quan fulla el son entre aigües i joncars,
I entrullo l’oli i la molina vella,
Salta que tunc tan tunc que saltaràs,
Ve tanta llum que em sembla meravella,
Quan fulla el son entre aigües i joncars. 

 

En gran estol els àngels baixen, clars,
Amb fressa d’ombres i de fruits mollars,
I tan contents amb lletra i cantarella;
Toca que tunc tan tunc que tocaràs,
Catalans i toscans, la caramella,
Amb fressa d’ombres i de fruits mollars. 

 
Els Torrents, de Lladurs, Nadal de 1951.
 

J.V. Foix (1893-1987), Onze nadals i un cap d’any (1960).

 
 

Ils sont les damnés de la terre

Francesc Catala-Roca (1922-1998), Gitanilla (Montjuic, 1950).


«La major part de la gent només mor a l’últim moment; d’altres comencen i s’hi posen vint anys abans i de vegades més. Són els infeliços de la terra.»

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit[Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 42 (labutxaca)