Anotació

Medita amb cura!

IMG-2796

Bullidor japonès. JFerrerC

 

 

«Medita amb cura! Si no saps què fer del teu lleure destina diàriament algunes hores, no pas més que quatres, a una feina fixa, com ara l’estudi o la còpia de manuscrits. Però procura no donar una impressió de gran atrafegament i tingues temps per a tothom que vulgui xerrar amb tu.»

 

 

 

Herman Hesse (1877-1962), El joc de les granisses [Das Glasperlenspiel, 1943]. Traducció de Núria Roig. Barcelona: Edicions 62, 1987, p. 122 (Dos ordres).

 

 

 

 

 

Anotació

Profunditas

isleofdogs_clip-1280x600

Isle of Dogs (2018), by Wes Anderson.

 

 

«Les profunditats i els misteris del món no són on hi ha els núvols i la negror, les profunditats són en la claredat i la serenor.»

 

Herman Hesse (1877-1962), El joc de les granisses [Das Glasperlenspiel, 1943]. Traducció de Núria Roig. Barcelona: Edicions 62, 1987, p. 237 (Una conversa).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

com un pelegrí curiós

Photograph by Pablo Blazquez Dominguez

Photograph by Pablo Blazquez Dominguez.

 

«Perquè no havia ambicionat tot això ni ho volia, perquè per a ell dominar no era cap necessitat ni manar un plaer, perquè anhelava molt més una vida contemplativa que una d’activa, i hauria estat molt content de poder romandre molts més anys, o tota la seva vida, un estudiós que passés desapercebut, de recórrer com un pelegrí curiós i respectuós els santuaris del passat, les catedrals de la música, els jardins i boscos de les mitologies, de les llengües i les idees.»

 

Herman Hesse (1877-1962), El joc de les granisses [Das Glasperlenspiel, 1943]. Traducció de Núria Roig. Barcelona, Edicions 62, 1987, p. 119 (Dos ordes).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Obstinació

Jerusalem-A Palestinian woman and a member of the Israeli security forces photograph each other-Photograph by Ahmad Gharabli

A Palestinian woman and a member of the Israeli security forces photograph each other, Jerusalem. Photograph by Ahmad Gharabli.

 

«Una virtud hay que quiero mucho, una sola. Se llama obstinación. Todas las demás, sobre las que leemos en los libros y oímos hablar a los maestros, no me interesan. En el fondo se podría englobar todo ese sinfín de virtudes que ha inventado el hombre en un solo nombre. Virtud es: obediencia. La cuestión es a quien se obedece. La obstinación también es obediencia. Todas las virtudes, tan apreciadas y ensalzadas, son obediencia a leyes dictadas por los hombres. Tan sólo la obstinación no pregunta por esas leyes. El que es obstinado obedece a otra ley, a una sola, absolutamente sagrada, a la ley que lleva en sí mismo, al “propio sentido”.»

 

Hermann Hesse (1877-1962), Obstinación. Escritos autobiográficos. Selección y epílogo de Seigfred Unseld. Madrid: Alianza, 2004, p. 7 (Prólogo).