Coquette, deist, dévote

Madonna, Sex (1992), per Steven Meisel.


«There are three epochas in the empire of a French woman. – She is coquette, — then deist, — then dévote: the empire during these is never lost, — she only changes her subjects when thirty-five years and more have unpeopled her dominion of the slaves of love, she repeoples it with slaves of infidelity, — and then with the slaves of the church.»

«L’imperi de la dona francesa es divideix en tres èpoques. Primer és coqueta, després deista i després devota. Durant tots els períodes no perd mai el seu imperi, només canvien els vassalls. Quan al cap de trenta-cinc anys o més s’han despoblat els seus dominis d’esclaus de l’amor, el repobla amb esclaus de la incredulitat i després amb els esclaus de l’Església.»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia (A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768). Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 164.


Parers

Madonna, per Steven Meisel (Sex, 1992).


«Sóc del parer que només es poden crear personatges quan s’han estudiat molt a fons els homes, de la mateixa manera que només es pot parlar una llengua quan l’hem apresa seriosament.»

Alexandre Dumas (1824-1895), La dama de les camèlies (La dame aux camélias, 1848). Traducció de Lídia Anoll. Barcelona, Adesiara, 2012, p. 5.