Anotació

La plenitud del silenci

Egon Schiele (1890-1918), Landscape (ruin Weitenegg), 1916.

«Arribàvem fins al terraplè on apareixia entre els arbres el campanar de Saint-Hilaire. I m’hauria agradat poder asseure’m allà i quedar-me tot el dia llegint i escoltant les campanes, ja que feia tan bon temps i s’hi estava tan bé que, quan tocaven les hores, qualsevol diria que, en comptes de trencar la calma del dia, en deslliuraven el contingut, i el campanar, amb l’exactitud indolent i curosa d’una persona que no té res més a fer, es limitava simplement —per esprémer i deixar caure algunes gotes d’or que la calor havia acumulat lentament i naturalment— a premsar, en el moment oportú, la plenitud del silenci.»

«On gagnait le mail entre les arbres duquel apparaissait le clocher de Saint-Hilaire. Et j’aurais voulu pouvoir m’asseoir là et rester toute la journée à lire en écoutant les cloches ; car il faisait si beau et si tranquille que, quand sonnait l’heure, on aurait dit non qu’elle rompait le calme du jour, mais qu’elle le débarrassait de ce qu’il contenait et que le clocher, avec l’exactitude indolente et soigneuse d’une personne qui n’a rien d’autre à faire, venait seulement — pour exprimer et laisser tomber les quelques gouttes d’or que la chaleur y avait lentement et naturellement amassées — de presser, au moment voulu, la plénitude du silence.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 180. (Combray II)