Deixa’t besar, i tu besa després

Fotografia: Jean Paul Goude.

Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
                      i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).






Anuncis