Rooney Mara.
A hora foscant
És tard: els camins ja no em tempten.—
I us sé, delverger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
I us sé, delverger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig delfoscam ploraner.
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig delfoscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.186 [Absència].
El Sentit de la Paraula 