Foteu el camp!

 

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

«El seu fill, que no és aquí?»,
«N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?»
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt, d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells —potser el que mana—
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

 

Què volen aquesta gent? (1968), lletra de Lluís Serrahima, música de Maria del Mar Bonet.

 

 

Aigo!

L’Alt Empordà crema.
Fotografia: Laia Sala.

Aigo

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s’hort sa terra és eixuta,
s’ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s’han ‘secat,
es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s’amor s’ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Maria del Mar Bonet (1969).

Escolta-la: Aigo, Maria del Mar Bonet

Què volen aquesta gent? (Salvem TV3!)

Logo de TV3 dissenyat per l’estudi francès Gedeon l’any 2005.

Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

«El seu fill, que no és aquí?»
«N’és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?»
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.

Lluís Serrahima (lletra) i Maria del Mar Bonet (música) (1968)

Escolta-la: http://www.goear.com/listen/9137411/que-volen-aquesta-gent-maria-del-mar-bonet