Anotació

Botifarra de pagès!

samarreta-botifarra-de-pages

El Tribunal Constitucional espanyol del Partit Popular, amb una celeritat servil franquista allunyada de la democràtica separació de poders, ha suspès cautelarment la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N.

 

Ja pots xiular, que si l’ase no vol beure…!

 

 

 

Anotació

La gota de rosada

Claudia Rogge, ISO 091222, 2010

Claudia Rogge, ISO 091222, 2010.

«D’on ve, cap a on va, tota aquesta gent que neix i mor? En qui pensa, que s’hagi de prendre tants maldecaps per construir les seves residències efímeres, què l’empeny a fer-les tan belles?

»Aquests estadants i les seves llars no són diferents de la gota de rosada que s’esforça a perdurar damunt la flor de lluna. Pot ser que quan la rosada s’esvaneixi quedi la flor, però el sol del matí l’acabarà assecant: pot ser que la rosada encara hi sigui quan la flor ja s’haurà marcit, però, de tota manera, no arribarà al vespre.»

 

Kamo no Chômei (c. 1155-1216), Crònica de la cabana [Hôjôki, 1212]. Traducció de Jordi Mas López. Vulpellac: L’Art de la Memòria, pp. 28-29.

Anotació

Ut lapsu graviore ruant

Gallardon

Alberto Ruiz-Gallardon, ministre de Justícia, s’ha vist obligat a dimitir per la seva tossuderia a tirar endavant una reforma de la llei de l’avortament que ningú no demanava, fora de les minories antiavortistes intolerants i dels rosegaaltars i rates de sagristia repugnants del seu partit. L’oposició frontal de la resta de partits i de bona part de la societat ha provocat la retirada de la controvertida llei i la dimissió del polític talibà que, de pas, abandona la política, fet que la humanitat li agrairà eternament.

 

«El estado catastrófico al que el desgraciado se había visto reducido por nuestro héroe era un esfuerzo de grandeza tan extraordinario que, probablemente, hizo que la Fortuna sintiera envidia de su propia criatura; pero si fue por esa envidia, o solo por la conocida inconstancia y debilidad de carácter de esa dama, tan a menudo y con tanta razón señalada, que hace que con frecuencia eleve a los hombres a la cumbre de la grandeza humana sólo para “ut lapsu graviore ruant” [“Que la caída sea aún más dura”, Claudiano, In Rufinum, I, xxiii] lo cierto es que ésta comenzó a tramar maldades contra Wild, que parecía haber llegada a ese punto en el que, una vez llegados todos los héroes y grandes hombres de la antigüedad, la Fortuna decide que no deben pasar de ahí. En resumen, parece existir cierta medida de maldad e iniquidad que todo gran hombre debe cumplir y, a partir de ese momento, la Fortuna considera que ya no le es de utilidad, como un gusano de seda que ya no da más de sí, y lo abandona.»

 

 «The catastrophe to which our hero had reduced this wretch was so wonderful an effort of greatness, that it probably made Fortune envious of her own darling; but whether it was from this envy, or only from that known inconstancy and weakness so often and judiciously remarked in that lady’s temper, who frequently lifts men to the summit of human greatness, only “ut lapsu graviore ruant”;certain it is, she now began to meditate mischief against Wild, who seems to have come to that period at which all heroes have arrived, and which she was resolved they never should transcend. In short, there seems to be a certain measure of mischief and iniquity which every great man is to fill up, and then Fortune looks on him of no more use than a silkworm whose bottom is spun,and deserts him. »

 

Henry Fielding (1707-1754), Jonathan Wild (1743). Edición y traducción de Miguel Ángel Pérez Pérez. Madrid, Cátedra, 2004, pp. 262-263. (Libro cuarto, capítulo I)

 

 

 

 

Anotació

Deutes

RosinesChavez

Polèmica foto que la filla adolescent del president veneçolà Hugo Chávez, Rosinés Chávez, va penjar al seu compte d’Instagram tapant-se la cara amb un vano de dòlars. Gener 2012.

 

«Y de esto también tengo que contarte algunas cosas, hijo mío. A modo de advertencia, para que veas lo terrible que es para un hombre honrado meterse en deudas que no se pueden pagar, lo inútil que resulta suspirar siete años enteros bajo este terrible peso, atormentarse con mil deseos, construir en dulces sueños castillos en el aire y despertar atormentado, confiar durante mucho, mucho tiempo en el auxilio que solo tu mente imaginó, hasta que ya solo queda alberga a hurtadillas la esperanza de que suceda un milagro.»

 

Ulrich Bräker  (1735-1798), Historia de la vida y de las aventuras verdaderas del hombre pobre de Toggenburgo [Lebensgeschichte und Natürliche Ebenteuer des Armen Mannes im Tockenburg]. Traducción de Arturo Parada. Madrid: Cátedra, 2013, p. 274 [capítulo LXXIII]

 

Anotació

Veduta

Members of a Chinese tourism delegation relax on the top deck of the Mangyongbyong cruise ship near Mount Kumgang resort on Sept-1-North Korea joined with Chinese travel officials to launch the cruise line-Carlos Barria-Reuters

Members of a Chinese tourism delegation relax on the top deck of the Mangyongbyong cruise ship near Mount Kumgang resort on Sept 1th. North Korea joined with Chinese travel officials to launch the cruise line. Photo by Carlos Barria.

 

«La vista no té amo i res no m’impedeix de gaudir-ne a cor què vols.»

 

Kamo no Chômei (c. 1155-1216), Crònica de la cabana [Hôjôki, 1212]. Traducció de Jordi Mas López. Vulpellac: L’Art de la Memòria, p. 75.

 

 

 

 

Anotació

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus

tumblr_mad27wtYdq1rx4ivwo1_1280

Marilyn Monroe a la famosa escena de The Seven Year Itch (1955, Billy WiLder, dir.).

 

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos;

i els xafardeigs dels vells malagradosos

avaluem-los tots al preu d’un as.

Els sols es poden pondre i tornar a néixer:

quan la llum breu se’ns ha post, a nosaltres

ens cal, només, dormir una nit eterna.

Ara fem-nos molts besos, després cent,

després mil més i cent una altra volta,

després, encara, mil i després cent.

Llavors, quan n’hàgim fets ja molts milers,

perdrem el compte a fi de no saber-los

o perquè cap malvat no ens tingui enveja

quan sàpiga que ens hem fet tants besos.

 

 

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis!

soles occidere et redire possunt;

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

da mi basia mille, deinde centum,

dein mille altera, dein secunda centum,

deinde usque altera mille, deinde centum;

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut ne quis malus invidere possit

cum tantum sciat esse basiorum.

 

 Catul (c. 84-54 aC), versió de Jaume Medina.

 

 

 

Anotació

Badallar

André de Dienes2fg

By André de Dienes.

 

«I ara, als trenta-tres anys, la seva ocupació era badallar, recórrer-se amb els dits llangorosos la cara caiguda per notar-hi i palpar-hi la calavera.»

 

«E agora aos trinta e tres annos a sua occupação era bocejar, correr com os dedos desalentados a face pendida para n’ella palpar e appetecer a caveira.»

 

Eça de Queirós (1845-1900), La ciutat i les serres [A Cidade e as Serras, 1901]. Traducció de Marta Ferré i Antoni Picornell. Pollença: El Gall Editor, 2011, cap. VII, p. 121.