El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico

Reunió de “vagos y maleantes”.

 

 

 

«—A l’infern estaré millor que a prop teu.»

 

 

Santiago Rusiñol (1861-1931), La “Niña Gorda” (1917). Barcelona: Ed. 62, 2015, p. 157.

 

 

 

 

 

 

Esfereïment

Notre-Dame en flames, 15 d’abril de 2019.

 

 

«L’espectacle fou esfereïdor. »

 

 

Santiago Rusiñol (1861-1931), La “Niña Gorda” (1917). Barcelona: Ed. 62, 2015, p. 179.

 

 

 

 

 

 

el barrut professional

 

 

«I va quedar tan satisfet d’aquest seguit de sentències, que se n’anà dret al mirall a admirar-se d’haver-les dites.»

 

 

 

Santiago Rusiñol (1861-1931), La “Niña Gorda” (1917). Barcelona: Ed. 62, 2015, p. 107.

 

 

 

 

 

 

 

Què faria?

This image depicts Murasaki Shikibu – often thought of as the world’s first novelist. She wrote the ‘Tale of Genji’ in 11th-century Japan. The tale was still popular in the 1800s when this print was made by Utagawa Kunisada.

 

 

«—¿Què faria si no llegís? —digué ella, girant els ulls cap els geranis i l’aufàbrega.»

 

 

Santiago Rusiñol (1861-1931), La “Niña Gorda” (1917). Barcelona: Ed. 62, 2015, p. 47.

 

 

 

 

Pel cor que amor somia

Santiago Rusiñol (1861-1931), La vall dels tarongers, Biniairaix (Mallorca) (1901).

Los tarongers de sóller

A la marjada ombrívola
los tarongers s’acopen,
son fruit com l’or grogueja
dins de la ufana fosca.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Passa l’oreig que arriba
tot cabdellant les ones
i de les flors més blanques
porta la flaire dolça.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

La busquera que hi niua
per lo brancatge bota,
o, fugint-ne, s’hi atura
dels olivars la tórtora.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Lo rossinyol refila,
i en el silenci escolta
com l’acompanya l’aigua
que fil a fil degota.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Altívoles muntanyes
amunt la vall coronen,
lo sol ses llums hi senya,
sos trencs hi fan les ombres.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Llunyanes, les cingleres
on l’àliga s’ajoca
el blau del cel retallen
amb sos cairells que es rompen.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

L’aigua a la torrentera
sota els pollancs s’escorre,
fuig lo vent que batega
les fulles tremoloses.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Pel cor que amor somia
l’hora d’avui s’escola,
la de demà s’atansa,
mes la d’ahir no torna.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller. 

Josep Lluís Pons i Gallarza (1823 – 1894).