La Marxa per la Llibertat al seu pas pel Maresme.
«─No soc jo qui deixa Rússia! És Rússia que em deixa a mi!»
Serguei Dovlàtov (1941-1990), L’estrangera, traducció de Miquel Cabal Guarro, Barcelona, LaBreu, 2019, p. 18.
Mes: Octubre de 2019
No passareu!
14-O, Aeroport de Barcelona.
No passareu! I si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per’xò cantem: ”Per més que feu,
no passareu!”
Apel·les Mestres (1854 – 1936), Flors de sang (1915).
la força que el salva als cops de fortuna
Centenars d’escaladors van il·luminar la muntanya de Montserrat la vigília de l’1 d’Octubre. By Marc Rovira.
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
[Bierville, 17 d’abril de 1939]
Carles Riba, Elegies de Bierville, ii.
Quin carnestoltes!
Pedro Garrido, jefe de la Benemérita en Cataluña
«Al costat d’una vaca cara, hi dormia un tronera amb el nas vermell com un pinsà.»
Nikolai Gógol (1809-1852), Vetlles en un veïnat de Dikanka. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Males Herbes, 2019, p. 139 («La carta perduda»).
El Sentit de la Paraula 