T E M E N Ç A
El carro, ple de sol, no sap que deixa,
rerassagat, un gran senyal de pols,
ni sap el vent que son ahuc de queixa
de balma en balma es vagi fent més dolç.Jo que distret he caminat debades
–i em cal anar vagarejant sens fi–
temo sentir què diuen mes petjades
quan jo sembla que en fugi en mon camí.
A prop de mi
Les migdiades quan s’acluca el sol,
i les gotes rellisquen dins la fulla,
i cada clot se torna un bassiol
on s’hi miren la menta i la cabrulla.Quan l’aigua salta i balla pel camí
i jeu enterbolida la muntanya
aleshores voldria a prop de mi,
l’amor asserenat d’una companya.Estaríem quiets, ni dol ni antull,
vindria a capficar la calma nostra,
jo llegiria un llibre: en tombar el full
per un moment li esguardaria el rostre.Fóra encerclada d’aire com d’un vel
la mirada, l’atzar, la boca muda,
daurada com el boll i com la mel:
un llessamí dins la mà menuda.Això és mon pensament, si per l’espai
tomba la pluja pàl·lida i lleugera;
això és tan dolç que no ha de venir mai,
i cada dia l’ànima ho espera.
«La veritat és que ella no volia intimitat; volia conversa. La intimitat té una manera d’engendrar silenci, i ella avorria el silenci. Calia que hi hagués conversa, i calia que fos general, i calia que fos diversa. Calia que no aprofundís, i calia que no fos massa intel·ligent, perquè si aprofundia massa en qualsevol d’aquestes direccions, de segur que algú se’n sentiria al marge, i es quedaria assegut sostenint la tassa de te en equilibri, sense dir res.»
«The truth was she did not want intimacy; she wanted conversation. Intimacy has a way of breeding silence, and silence she abhorred. There must be talk, and it must be general, and it must be about everything. It must not go too deep, and it must not be too clever, for if it went too far in either of these directions somebody was sure to feel out of it, and to sit balancing his tea cup, saying nothing.»
«La novetat de les formes!»
«I va quedar tan satisfet d’aquest seguit de sentències, que se n’anà dret al mirall a admirar-se d’haver-les dites.»
«Escuchó su nombre multiplicándose entre los árboles como gotas sobre una lámina de agua.»
«There’s a sucker born every minute.»
«Cada minut neix un idiota.»
Old Major cleared his throat and began to sing. As he had said, his voice was hoarse, but he sang well enough, and it was a stirring tune, something between ‘Clementine’ and ‘La Cucaracha’. The words ran:
Beasts of England, beasts of Ireland,
Beasts of every land and clime,
Hearken to my joyful tidings
Of the golden future time.Soon or late the day is coming,
Tyrant Man shall be o’erthrown,
And the fruitful fields of England
Shall be trod by beasts alone.Rings shall vanish from our noses,
And the harness from our back,
Bit and spur shall rust forever,
Cruel whips no more shall crack.Riches more than mind can picture,
Wheat and barley, oats and hay,
Clover, beans, and mangel-wurzels
Shall be ours upon that day.Bright will shine the fields of England
Purer shall its waters be,
Sweeter yet shall blow its breezes
On the day that sets us free.For that day we all must labour,
Though we die before it break;
Cows and horses, geese and turkeys,
All must toil for freedom’s sake.Beasts of England, beasts of Ireland,
Beasts of every land and clime,
Hearken well and spread my tidings
Of the golden future time.
Fratres: Sóbrii estóte, et vigiláte: quia adversárius vester diábolus, tamquam leo rúgiens círcuit, quaerens quem dévoret: cui resístite fortes in fide.
«—¿Què faria si no llegís? —digué ella, girant els ulls cap els geranis i l’aufàbrega.»
El Sentit de la Paraula 