Anotació

Ut pictura poesis

IMG_20190321_121759_604

Suro de Can Basuny.

 

 

T E M E N Ç A


El carro, ple de sol, no sap que deixa,
rerassagat, un gran senyal de pols,
ni sap el vent que son ahuc de queixa
de balma en balma es vagi fent més dolç.

Jo que distret he caminat debades
–i em cal anar vagarejant sens fi–
temo sentir què diuen mes petjades
quan jo sembla que en fugi en mon camí.

 

Josep Carner, El cor quiet (1925).

 

 

 

 

 

Anotació

Bachiana

IMG_2346

By JFerrerC.

 

 

 

A prop de mi

 

Les migdiades quan s’acluca el sol,
i les gotes rellisquen dins la fulla,
i cada clot se torna un bassiol
on s’hi miren la menta i la cabrulla.

Quan l’aigua salta i balla pel camí
i jeu enterbolida la muntanya
aleshores voldria a prop de mi,
l’amor asserenat d’una companya.

Estaríem quiets, ni dol ni antull,
vindria a capficar la calma nostra,
jo llegiria un llibre: en tombar el full
per un moment li esguardaria el rostre.

Fóra encerclada d’aire com d’un vel
la mirada, l’atzar, la boca muda,
daurada com el boll i com la mel:
un llessamí dins la mà menuda.

Això és mon pensament, si per l’espai
tomba la pluja pàl·lida i lleugera;
això és tan dolç que no ha de venir mai,
i cada dia l’ànima ho espera.

 

 

Josep M. de Sagarra (1915).

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Saying nothing

byMandel Ngan

First lady Melania Trump leaves Joint Base Andrews in Maryland wearing a jacket with the words “I REALLY DON’T CARE. DO U?” after her visit Thursday with migrant children who are being detained at the U.S.-Mexico border. June 21, 2018. Photo by Mandel Ngan.

 

 

 

«La veritat és que ella no volia intimitat; volia conversa. La intimitat té una manera d’engendrar silenci, i ella avorria el silenci. Calia que hi hagués conversa, i calia que fos general, i calia que fos diversa. Calia que no aprofundís, i calia que no fos massa intel·ligent, perquè si aprofundia massa en qualsevol d’aquestes direccions, de segur que algú se’n sentiria al marge, i es quedaria assegut sostenint la tassa de te en equilibri, sense dir res.»

 

 

«The truth was she did not want intimacy; she wanted conversation. Intimacy has a way of breeding silence, and silence she abhorred. There must be talk, and it must be general, and it must be about everything. It must not go too deep, and it must not be too clever, for if it went too far in either of these directions somebody was sure to feel out of it, and to sit balancing his tea cup, saying nothing.»

 

 

Virginia Woolf (1882-1941), Londres [The London Scene. Six Essays on London Life, 1031-1932]. Traducció d’Eduard Castanyo. Barcelona: Viena, 2008, pp. 12-13 («Retrat d’una londinenca»).