Anotació

Sí, però…

robert-mapplethorpe-7yutrfg

By  Robert Mapplethorpe (1946-1989).

 

«—Dos que siempre van juntos, pero se detestan —dijo volviéndose de nuevo a Votruba, ignorando al barbero—. ¿Quiénes son? ¿Me lo podéis decir?
»—El palo y tu joroba, está muy claro —respondió el barbero antes de que Votruba tuviera tiempo de abrir la boca, aunque sabía muy bien que se refería al y al pero

 

 

Leo Perutz (1882-1957), De noche, bajo el puente de piedra [Nachts unter der steinernen Brücke, 1953]. Traducción del alemán de Cristina García Ohlrich. Barcelona: Libros del Asteroide, 2016, p. 229 (Los fieles del emperador).

 

 

Anuncis

Malícia

Robert Mapplethorpe,  Lisa Lyon, 1982.


 «Com a meuca, era de les bones. És el que cal, d’altra banda, per fer fruir de debò. En aquesta cuina, la dels baixos, la malícia, després de tot, és com el pebre en una bona salsa, és indispensable i hi lliga.»
Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 68. (labutxaca)


Gli anni (1)

Robert Mapplethorpe (1946-1989), Lisa Lyon, 1982.


ccxcviii

Quand’io mi volgo in dietro a mirar gli anni
c’hanno fuggendo i miei pensieri sparsi,
e spento’l foco, ove agghicciando io arsi
e finito il riposo pien d’affanni,

rotta la fe de gli amorosi inganni,
e vol due parti d’ogni mio ben farsi,
l’una nel cielo, e Paîtra in terra starsi
e perduto il guadagno de’ miei danni,

i’ mi riscuoto, e trovomi sí nudo,
ch’i porto invidia ad ogni estrema sorte:
tal cordoglio e paura ho di me stesso.

O mia Stella, o fortuna, o fato, o morte,
o per me sempre dolce giorno e crudo,
come m’avete in basso stato messo!

Francesco Petrarca (1304-1374)



Quan jo em giro endarrera i veig els anys
que han dut els pensaments en llur volada,
i extint el foc on vaig cremar en glaçada,
i clos el meu descans ben ple d’afanys,

sense la fe dels falaguers enganys,
i en dues parts ma joia separada,
una en el cel i l’altra soterrada;
i que he perdut el premi dels meus danys;

jo m’estremeixo tot; i em sé tan nu,
que sento enveja de la pitjor sort:
de mi mateix tinc por, i a mi em faig pena!

Oh estrella meva; fat, fortuna i mort!
Oh jorn que sempre has d’ésser dolç i cru!
Com m’heu tornat d’una tan baixa mena!


Francesco Petrarca (1304-1374), Sonets, cançons i madrigals. Traducció per Osvald Cardona. Barcelona, Alpha, 1955, p. 289.