Anotació

les irradiacions dolces de la lectura

ATOTVENT

Logotip de Josep Obiols de la mítica col·lecció «A Tot Vent», d’Edicions Proa, creada el 1928, i presidida pel dibuix del vaixell Maria Assumpta — la divisa del qual era «Navego a tot vent»—, construït en una drassana de la platja de Badalona el 1858, encàrrec de l’armador Josep Isern al mestre d’aixa Nicolau Pica i Vilà.

 

 

«Crec que l’home que es limita a llegir pot fer un cert bé, tot i la seva aparent passivitat. Té una mena d’irradiacions dolces, àdhuc a través del silenci.»

 

Carta de Josep Carner a Jaume Bofill i Mates, Gènova, Ferragosto 1923.

 

«Epistolari entre Josep Carner i Jaume Bofill i Mates», transcripció de Carles-Jordi Guardiola, introducció i notes de Jaume Medina, dins Epistolari de Josep Carner, vol. I, a cura d’Albert Manent i Jaume Medina, Barcelona, Curial. 1994, p. 141.

 

 

 

 

 

 

Anotació

La meravella d’innombrables mortes veus inconegudes

Salvador Dalí (1904-1989), Carretó fantasmal (1933). Darrera adquisició del Museu Dalí de Figueres.

 
 

«La pàtria, vaig dir jo, és aquell cercle —ample, estret, no importa— on la nostra paraula fa una acció, enllaçant-se amb els ressons i la meravella d’innombrables mortes veus inconegudes.»

Carles Riba (1893-1959), De casa a casa. Tria de cartes. A cura de Carles Jordi Guardiola. Barcelona: Ed. 62, 2007, carta a Rosa Leveroni (1/2-v-1940), p. 167.

 
Anotació

Ja tothom ho veu clar

Els temuts Països Catalans! Després d’haver prohibit les emissions de TV3, el Partido Popular, fent gala del seu tarannà democràtic, prohibeix ara les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. A les Illes Balears, el mateix Partido Popular prohibeix l’exhibició de senyeres.
 
 

«Ja tothom ho veu clar: l’odi dels espanyols a Catalunya, odi històric, irreductible, molt més poderós i unànime que el nostre odi envers ells.»

Carles Riba (1893-1959), De casa a casa. Tria de cartes. A cura de Carles Jordi Guardiola. Barcelona: Ed. 62, 2007, carta a Karl Vossler (23-ix-1923), p. 93.




 
 
Anotació

La realitat imperfecta

Marià Fortuny (1838-1874), Il contino (1861). Aquarel·la sobre paper, 56,3 x 39 cm. MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

«Hom es perdria entre principis purs; val més situar-se en la realitat imperfecta i pensar que només hi ha situacions i possibilitats individuals, i que en totes i segons totes, es pot contribuir a salvar els principis.»

Carles Riba (1893-1959), De casa a casa. Tria de cartes. A cura de Carles Jordi Guardiola. Barcelona: Ed. 62, 2007, carta a Armand Obiols (26-iii-1943), p. 206.