L’oreig espès

Saint-Malo, France-People enjoy the warm weather on the beach. The French national meteorological service, Météo France, is forecasting record temperatures in the west of the country. Photography by Damien Mey.

 

Nits de juliol

 

O juliol, jo canto les teves xafogoses
superbes nits que abrasen alcoves i jardins;
les teves nits que encensen els astres, amoroses,
tes nits profundes, plenes d’olor de gessamins.
Les tàpies i els massissos arreu arreu amaguen
en llur secret misteri, acollidor bes,
suavitat de braços que es pengen i embriaguen,
sentors de cabelleres que fan l’oreig espès.
Les flors que protegeixen balcons i glorietes
no en diran mai cap cosa d’amades i poetes.
Quan es fa tard, els aires ja són més aclarits.
La lluna és alta: esguarda de molt amunt, divina;
i passa un fresc murmuri que dolçament inclina
les albes flors, cansades igual que uns ulls marcits.

 

Josep Carner, Obra poètica. Llibres de poesia 1904-1924. Edició crítica de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2017, La inútil ofrena.

 

 

 

 

 

D’aquest foll delit de viure, / ¿quin vivent ne sap quelcom?

 

 

 

L’estranya amor

 

Al retrat inconegut,
bella dama, flor de França,
sou encar sense minvança
en la vostra joventut.
Conserveu la ploma en testa
i el mirall en una mà,
i en el pit, dormida, resta
una flor que no es badà.
La finestra, encara oberta,
dóna sempre a aquell país
de polsina d’or incerta;
i per terra, en el tapís,
—flors d’argent, fons escarlata—
fa la roda un gran paó
i el bell ròssec se us dilata
del vestit murmurador.
Heu tingut, dama exquisida,
nada en segles llunyedans,
dolços ulls d’embadalida,
cabells d’or, llavis sagnants;
heu estat gorjaflorida,
els robins en coll i mans
se us tornaven més brillants,
que la sang els dava vida;
de brocats éreu cenyida,
que l’alè féu onejants.
D’aquest foll delit de viure,
¿quin vivent ne sap quelcom?
¿Què s’han fet boca i somriure,
bella dama sense nom?

 

Josep Carner (1884-1970), La inútil ofrena (1924) [text de Poesia 1957, ed. Jaume Coll].