André de Dienes (1913-1985), Nude (1960s).
«La nuesa de la dona és l’obra de Déu.»
«The nakedness of woman is the work of God.»
William Blake (1757-1827), Proverbis de l’Infern [Proverbs of Hell]. Traducció de Segimon Serrallonga.
Mes: Novembre de 2017
A man’s prerogative
By Alphons Mucha (1860-1939).
«Somiar és una prerrogativa humana, privilegi comú del pagès i del rei.»
«It is man’s prerogative to dream, the common royalty of peasant and of king. »
Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), Zanoni (1842). Traducció de Joaquim Mallafrè. Martorell: Adesiara, p. 21 (Capítol I).
Creativitat
The Nine Sovereigns at Windsor for the funeral of King Edward VII, photographed on 20 May 1910. In May 1910, European royalty gathered in London for the funeral of King Edward VII. Among the mourners were nine reigning kings, who were photographed together in what very well may be the only photograph of nine reigning kings ever taken. Of the nine sovereigns pictured, four would be deposed and one assassinated. Within five years, Britain and Belgium would be at war with Germany and Bulgaria. Only five of the nine monarchies represented in the photo still exist today.
«La creatividad es la inteligencia divirtiéndose.»
Enrique Vila-Matas, Mac y su contratiempo. Barcelona: Seix Barral, 2017, p. 264.
Nonchalance
John Singer Sargent (1856 – 1925), Nonchaloir (Repose) (1911), National Gallery of Art, Washington D.C.
Elegía al árbol marchito
Aquel año trasplanté el sauce
que al sur del Han se cimbreaba;
hoy ya no puede resistir el viento.
Si a un árbol le sucede esto,
qué será de nosotros, los humanos.
Yu Xin (386-534)
Cao Xueqin (1715 o 1724 – 1763 o 1764), Sueño en el Pabellón Rojo (Memorias de una roca). Traducción de Zhao Zhenjiang y de José Antonio García Sánchez. Edición revisada por Alicia Relinque Eleta. Barcelona: Galáxia Gutenberg/Círculo de Lectores, p. 1157, nota 8.
Plebeus
First British monarch to celebrate platinum wedding anniversary is pictured with her husband at Windsor Castle. Photograph Matt Holyoak.
« “Soy un plebeyo”, decía, como quien exhibe un blasón.»
Alejo Carpentier (1904-1980), El siglo de las luces [1962]. Madrid: Akal, 2008, capítulo primero, p. 239.
Diumenge complirà divuit anys
Vicennes, 3 de juny de 1941
La tarda, a la petita pastisseria Ladurée, Rue Royale, per acomiadar-me de l’amazona. La jaqueta de cuir vermella, la bossa verda penjada d’una corretja llarga, la piga sobre la comissura esquerra que, quan somriu, es contreu cap amunt nerviosa, simpàtica, i deixa al descobert la dent incisiva. Diumenge complirà divuit anys.
Ernst Jünger (1895-1998), Diaris de París i Apunts caucasians (1941-1944). Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Barcelona: Ed. 62, 1993, p. 31. (MOLU, Segle XX; 80)
Botigues
Cartell del documental Alcaldessa (2016), de Pau Faus (dir.).
Vicennes, 3 de juny de 1941
Les grans ciutats no tan sols especialitzen els plaers, sinó que també creen categories per a coses que normalment hom gaudeix de manera aïllada i en circumstàncies especials. Així, per exemple, a Barcelona em va cridar l’atenció que hi hagués botigues especials per a tota mena de productes salats. Botigues on venen pastissets de carn, llibreries de vell on pots comprar enquadernacions del segle xviii i antiquaris que només venen vaixella russa d’argent.
Ernst Jünger (1895-1998), Diaris de París i Apunts caucasians (1941-1944). Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Barcelona: Ed. 62, 1993, p. 31. (MOLU, Segle XX; 80)
Quaestiones
Tianjin, China, A visitor takes pictures at Tianjin Binhai library. The futuristic building has wowed book lovers around the world with its white undulating shelves rising from floor to ceiling. Photograph: Fred Dufour.
«La majoria de gent considera irresolubles els problemes que tenen una solució que no els convé gaire.»
Sergei Dovlàtov (1941-1990), La maleta [Чемодан, 1986]. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Barcelona: LaBreu, 2011, p. 14.
I és camí incert cada matí
Imatge de la gran manifestació de suport als Presos Polítics feta a Barcelona, al carrer de la Marina, 11 novembre de 2017.
Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: —Vine, vine—.
Però: —No passis! —diu un vel
de teranyina.¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest camí
a què em convida?
I és camí incert cada matí,
n’és cada vida.
Josep Carner, El cor quiet (1925).
Much have I travell’d in the realms of gold
Gustav-Adolf Mossa (1883-1971), Elle (1906).
On First Looking into Chapman’s Homer (1816)
by John Keats
Much have I travell’d in the realms of gold,
And many goodly states and kingdoms seen;
Round many western islands have I been
Which bards in fealty to Apollo hold.
Oft of one wide expanse had I been told
That deep-brow’d Homer ruled as his demesne;
Yet did I never breathe its pure serene
Till I heard Chapman speak out loud and bold:
Then felt I like some watcher of the skies
When a new planet swims into his ken;
Or like stout Cortez when with eagle eyes
He star’d at the Pacific — and all his men
Look’d at each other with a wild surmise —
Silent, upon a peak in Darien.
El Sentit de la Paraula 