Be secret and exult

 

 

 

«Sigues discret i exulta. »

 

«Be secret and exult. »

 

William Butler Yeats (Dublín, 1865 – Menton, 1939), «To a Friend Whose Work Has Come to Nothing», Responsibilities and Other Poems (1916).

 

 

 

 

 

 

I will arise and go now

Achnambeithach Cottage Glencoe.

 

L’illa lacustre d’Innisfree

Vull ara eixir i anar-me’n, i anar-me’n a Innisfree,
i fer-hi una cabana d’argila i de canyís:
amb nou rengles de faves, tenir-hi un rusc d’abelles,
i viure al clar tot sol entre el brunzit.

 

I hi tindré pau, perquè la pau degota lenta,
degota des dels vels del matí al cant dels grills;
la mitjanit hi és clara, i el dia és porpra viva,
i el capvespre és ple d’ales de cardina.

 

Vull ara eixir i anar-me’n, car sempre, nit i dia,
sento al marge del llac l’aigua amb bla fregadís;
quan sóc a la calçada, o a les grises voreres,
la sento dins el més pregon del pit.

 

 The Lake Isle of Innisfree

I will arise and go now, and go to Innisfree,
And a small cabin build there, of clay and wattles made;
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
And live alone in the bee-loud glade.

 

And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow,
Dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight’s all a glimmer, and noon a purple glow,
And evening full of the linnet’s wings.

 

I will arise and go now, for always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements grey,
I hear it in the deep heart’s core.

 

William Butler Yeats (1865-1939), The Lake Isle of Innisfree (1892), traducció de Marià Villangómez (1913-2002).