Anotació

No diré mai…

Drassanes del port d’Arenys, des. 2013.
 
 
Cançó d’amor
No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré —no gosaré— l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.

Joan Vinyoli (1914-1984), Poesia completa. Barcelona: Ed. 62/labutxaca, 2011, p. 370 [Domini màgic, 1984].

 

 
 
Anuncis

Rebloc


Marc Vicens, Kate. Font: Menjar Blanc, v.2


Visc la meva vida en cercles creixents
que s’estenen sobre les coses.
Tal volta l’últim no podré perfer-lo;
vull intentar-ho tanmateix.

Giro entorn de Déu, torre antiquíssima,
fa mil·lenaris que jo estic girant;

i no sé encar què sóc: un falcó, una tempesta,

o bé un càntic molt gran?
Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen,
die sich über die Dinge ziehn.
Ich werde den letzten vielleicht nicht vollbringen,
aber versuchen will ich ihn.

Ich kreise um Gott, um den uralten Turm,
und ich kreise jahrtausendelang;
und ich weiß noch nicht: bin ich ein Falke, ein Sturm
oder ein großer Gesang. 


Rainer Maria Rilke (1875-1926), El llibre de la vida monàstica (Das Buch vom mönchischen Leben, 1899), traducció de Joan Vinyoli(1914-1984), Poesia completa, Barcelona, Ed. 62, 2011 (1a ed. 2008), p. 405 (labutxaca) [Joan Vinyoli, Versions de Rilke, Barcelona, Proa, 1984]






Viarany secret

Mussol gris, de la sèrie de la BBC Frozen Planet, David Attenborough, dir.


L’inaccessible
No vaig trobar-te, viarany secret
cap als cims insegurs, coberts de boira,
del sentiment, sols entrevistos lluny.
Atret només per ells, però mancant-me
les fortes ales que demana un vol
inusitat, tan sols per apropar-s’hi,
em vaig quedar fent via per carenes
inacabables de muntanyes tristes,
inhabitable solitud de l’erm.
Joan Vinyoli (1914-1984), Les hores retrobades (1951).