Entre mi mateix tot pensiu

Henri Matisse (1869-1954), Nude Study in Blue (c. 1899-1900). Londres, Tate Gallery.


Ègloga

Queia un ruixim de lluna clara
que enlluentia l’atzavara;


jo em passejava vora el riu,

entre mi mateix tot pensiu.

Cada casal, ben cluc, dormia.
¿Per a qui mai defalliria

la primavera, mig planyent
de tant de dolç decandiment,

si la nit era despoblada?
De sobte, en una recolzada,


veig  com tremola un cos tot blanc
i ho mira algú sobre el barranc.


Infla l’oreig, infla i encisa
d’una donzella la camisa
penjada entremig d’uns clavells
i una gran marialluïsa.
I al tros quiet, d’amor en frisa
en son capell i penjarells
un espantall per als ocells.

Josep Carner (1884-1970). Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 538 [La primavera al poblet, 1935].




Anuncis