Anotació

Macondo

Macondo

Perejaume, Muntanyes (2007)

 

AL RIU M’ACOMIADO DE HSIA XAN

He amarat el mocador perquè
vostè se’n va. Sense llar i amb setanta
anys, l’ermot és casa seva. Ple d’ànsia
miro el vent que s’alça quan el vaixell
salpa: hi veig un home amb els cabells blancs
enmig d’unes ones amb crestes blanques.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 50.

 

 

Anuncis

Dibuixant

Perejaume, Instal·lació per commemorar els 90 anys del PEN Català al carrer del Carme de Barcelona fins al 31 d’agost de 2013.


Heus aquí els somnis
de tants guerrers ardits:
herba d’estiu.
Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 69. (La Clàssica, 3)

Si me l’estimo —tu diràs

Hara Humiko.



Pintura caminada
Si me l’estimo —tu diràs—, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d’onades!
Com m’agrada d’anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre’m i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent. 
Perejaume, Oli damunt paper(1992)


Mar

Herbert Ponting (1870-1935), The former whaling ship, the Terra Nova (1911-1912).



Mar doble
Com una carpa de circ, el Montseny,
blau sobre el cel rogenc i la boirada,
solca el Tordera i amb la vela empeny
els ormeigs del Montnegre i l’arborada:
cordes d’arítjol, pals de castanyer,
bossells de vesc i estais de romeguera;
proa i masqueta al cim del Montllorer,
popa al Grimola que clou la galera.
Montseny, Montnegre: el mateix cim, vaixell
ocult en bosc ara de núvols, ara
d’arbres. Pel mar lunar de quin farell?,
velam de llicorella i botavara
d’alzina. A l’arbre ombriu de quin terreny?,
mar del Montnegre, oceà del Montseny.
Perejaume, Oli damunt paper (1992).


Com s’ho fa…?

Benoit Paillé.


Del «Bloc de notes»

«¿Com s’ho fa la terra per semblar-nos sempre nova, per no parar de semblar-nos-ho? “El món es més jove que jo”, deia Carles Riba. ¿Què ho fa que en el mar que torna i retorna sobre un mateix punt, no hi veiem monotonia inútil…»
Perejaume, Pagèsiques(2011).