Mes: Novembre de 2011

Anotació

Doncs rosega un diccionari

Instal·lació de Comedy Carpet de Gordon Young a Blackpool. Fotografia: Christopher Furlong.

 

 La rata

—A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut,
dic: —Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.

Josep Carner (1884-1970), Museu zoològic (1963).

 

 

Tout est dit

Ryonen.


«Tout est dit, et l’on vient trop tard depuis plus de sept mille ans qu’il y a des hommes, et qui pensent.»
«Tot s’ha dit, i arribem massa tard quan fa més de set mil anys que hi ha homes, i que pensen.»
Jean de La Bruyère (1645-1696), Els caràcters [Les Caracteres ou Les moeurs de ce siècle, 1688], capítol primer, De les obres de l’esperit.

Qui mana a can Ribot?

El govern socialista en funcions de José Luis Rodríguez Zapatero ha indultat el conseller delegat del banc Santander, Alfredo Sáenz, condemnat pel Tribunal Suprem a tres mesos de presó i inhabilitació. Fotografia: Kote Rodrigo.


«Qui mana a can Ribot,
l’amo o el porc?»

Poderoso caballero es don Dinero
Madre, yo al oro me humillo;
él es mi amante y mi amado,
pues, de puro enamorado,
de continuo anda amarillo;
que pues, doblón o sencillo,
hace todo cuanto quiero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Nace en las Indias honrado,
donde el mundo le acompaña;
viene a morir en España,
y es en Génova enterrado.
Y pues quien le trae al lado
es hermoso, aunque sea fiero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Es galán y es como un oro,
tiene quebrado el color,
persona de gran valor,
tan cristiano como moro.
Pues que da y quita el decoro
y quebranta cualquier fuero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Son sus padres principales,
y es de nobles descendiente,
porque en las venas de Oriente
todas las sangres son reales;
y pues es quien hace iguales
al duque y al ganadero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Mas ¿a quién no maravilla
ver en su gloria sin tasa
que es lo menos de su casa
doña Blanca de Castilla?
Pero, pues da al bajo silla
y al cobarde hace guerrero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Sus escudos de armas nobles
son siempre tan principales,
que sin sus escudos reales
no hay escudos de armas dobles
y pues a los mismos robles
da codicia su minero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Por importar en los tratos
y dar tan buenos consejos,
en las casas de los viejos
gatos le guardan de gatos.
Y pues él rompe recatos
y ablanda al juez más severo,
poderoso caballero
es don Dinero.
Y es tanta su majestad
(aunque son sus duelos hartos)
que con haberle hecho cuartos,
no pierde su autoridad;
pero, pues da calidad
al noble y al pordiosero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Nunca vi damas ingratas
a su gusto y su afición;
que a las caras de un doblón
hacen sus caras baratas;
y pues las hace bravatas
desde una bolsa de cuero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Más valen en cualquier tierra
[¡mirad si es harto sagaz!]
sus escudos en la paz
que rodelas en la guerra.
Y pues al pobre le entierra
y hace proprio al forastero,
poderoso caballero
es don Dinero.
Francisco de Quevedo(1580-1645).


Què volen aquesta gent? (Salvem TV3!)

Logo de TV3 dissenyat per l’estudi francès Gedeon l’any 2005.




Què volen aquesta gent?
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

«El seu fill, que no és aquí?»
«N’és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?»
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.

Lluís Serrahima (lletra) i Maria del Mar Bonet (música) (1968)


Escolta-la: http://www.goear.com/listen/9137411/que-volen-aquesta-gent-maria-del-mar-bonet





Si me l’estimo —tu diràs

Hara Humiko.



Pintura caminada
Si me l’estimo —tu diràs—, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d’onades!
Com m’agrada d’anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre’m i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent. 
Perejaume, Oli damunt paper(1992)


Finché c’è morte c’è esperanza

Naipes Heraclio Fournier, rei de Bastos.


«S’aixecà d’una revolada i passà a l’habitació del costat. De l’església major arribaven campanades tètriques: tocaven a morts. Algú havia finat a Donnafugata, algun cos fatigat que no havia pogut resistir el gran dol de l’estiu sicilià i s’havia quedat sense forces per esperar la pluja. “Quina sort”, pensà el príncep mentre s’aplicava loció a les patilles. “Quina sort que té, que filles, dots i carreres polítiques ja no li fan ni fred ni calor”. Tan efímera identificació amb un difunt inconegut fou suficient per calmar-lo. “Mentre hi ha mort hi ha esperança”, es digué; i tot seguit se sentí ridícul per haver-se abandonat a un estat tan depressiu només perquè una seva filla es volia casar. “Ce sont leurs affaires, après tout”, pensà en francès, tal com feia sempre quan volia donar un toc murri a les seves cogitacions. S’assegué en una butaca i s’endormiscà.»
Tomasi di Lampedusa (1896-1957), El Gattopardo (Il Gattopardo, 1957). Traducció de Pau Vidal. Barcelona, Proa, 2009, p. 118. (segona part)



Never, never, never, never

Alexis Bledel vestida de Rosa de Riveter.


«Never give in —never, never, never, never, in nothing great or small, large or petty, never give in except to convictions of honour and good sense.»
Wiston Churchill (1874-1965), October 29, 1941. 
«Mai no cedeixis —mai, mai, mai, mai, en res gran o petit, gros o menut, excepte per conviccions d’honor i de bon sentit.»