Cor corsari

Kemp Muhl fotografiada per Richard Kern.


comiat
Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,
amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.
Salvador Iborra (1978-2011), Els cossos oblidats (2009).
Anuncis

Encara no hi he arribat

Claude Cahun (1894-1954), Autoportrait (c. 1927) a l’exposició Claude Cahun de la Virreina, Centre de la Imatge, del 28/10/2011 al 05/02/2012.


«Vaig fins allà on sóc, encara no hi he arribat.»


(Claude Cahun, Le Chemin des chats, c. 1944)


«Desistiré dels vostres exèrcits. Circularé lliurement per l’espai intermedi. I ja veurem si els vostres déus o les vostres bales me’n poden expulsar.»

(Claude Cahun, Aveux non avenus, 1930)