Treballador xinès fent un recés per dinar a Hong-Kong, Xina, 2010. Ed Jones/AFP/Getty-Images.
«—L’ordre civil —deia ella— és com un vaixell que transporta un gran nombre de persones, velles i joves, sanes i malaltes, per unes aigües perilloses, encara que s’aixequi un temporal, però en el moment en què el vaixell naufraga es veu qui sap nedar, i fins hi ha bons nedadors que moren en aquestes circumstàncies.
»La majora de les vegades veiem que els emigrats arrosseguen amunt i avall els seus defectes i els seus costums estúpids, i ens en estranyem. Però, tal com la tetera no abandona el viatger anglès en cap dels quatre continents, a la resta dels homes els acompanyen arreu les pretensions arrogants, la vanitat, la desmesura, la impaciència, l’obstinació, la parcialitat en els judicis i les ganes de fer alguna mala passada al proïsme; el frívol s’alegra de fugir com si fes una passejada, i l’insaciable reclama que, fins i tot quan es troba reduït a la condició de captaire, tot estigui a la seva disposició. Que poques vegades se’ns mostra la virtut pura d’una persona que se sent realment empesa a viure pels altres, a sacrificar-se pels altres!»
Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Converses d’emigrats alemanys. Traducció de Raül Garrigasait. Barcelona: Alpha, 2010, pp. 13-14. (Clàssics de tots els Temps. Segona Època; 2)
El Sentit de la Paraula 