Tot lo joy del món és nostre

Kiryat Gat, Israel, a girl picks flowers in a field. Fotografia: Amir Cohen.


III. Lo Gaiter del Llobregat
                                                           Tot lo joy del mon es nostre,
                                                           dompta, s’ambduy nos amam.
                                                      Comte de Poitiers. Farai chansoneta
Febrer de 1839
—Si et donàs la sua corona
un rei, i el ceptre de plata,
i son mantell d’escarlata,
i son trono engalanat,
gentil gaiter, ¿deixaries
per a ser rei tes balades,
tes muntanyes regalades
i ton joiós Llobregat?

Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿joiós gaiter, olvidaries

ta airosa i fresca cabanya,
ton llit de fulles que banya
lo caudalós Llobregat?

Si et regalàs, gaiter, un màgic
sos castells de núvols blaus
i sos follets i palaus
d’estrelletes esmaltat,
¿olvidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?—

—No, nineta, pus més val
ma gaita de drap vermell
i mon capot, que el mantell
d’un rei de perles brodat;
pus més que els palaus moriscos
val ma cabanya enramada
amb les flors que ma estimada
roba, al matí, al Llobregat.

I més que los castells màgics
de núvols blaus Montseny val,
amb ses roques de coral,
i amb son front altiu nevat;
i molt més les nits d’hivern
en què ens sorprèn lo jorn
referint del foc entorn
rondalles del Llobregat.

Pus, per més que li donàs
un rei son ceptre de plata,
i son mantell d’escarlata,
i son trono engalanat,
deixaria, hermosa nina

de ser rei per ses balades
i muntanyes regalades
lo gaiter del Llobregat.—
Joaquim Rubió i Ors (1818-1899), Lo Gaiter del Llobregat (1841). A cura d’Albert Mestres. Barcelona: Ed. 62, 2006, pp. 50-51.



Anuncis