Anotació

¿Et cal repòs?

8f81e31b0b3fc14a292bb98e2152bd78

A tourism poster advertises Odessa.

 

«¿Et cal repòs? A tots. El cerco entre roses perdut en un ponent fullós i el trobo en els llibres. ¿Aquests em fadiguen? El treball m’alleuja. Tots fugim també adelerats, i a l’ombra enyorem el solà; però el vi del bot amargueja i sedegem frescors. On el pagès m’assenyala una font, m’hi fadigo; i el brogit ─de veus, de sons, d’ocells, de motors o d’algues─ que tants defugen, m’exalta, feliç. M’afanyo per aconseguir vacances llargues on sestejar a pler, i abúlic, m’assec a assajar rimes o a creuar fulls tropicals. On és el repòs. On el nimfeu.»

 

J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, pp. 20-21 (De J.V. Foix a A. Manent, Sarrià, 19.vii.1952).

 

Anotació

Bateguem en el tot nus com un immortal

Andre de Dienes345

Photograph by Andre de Dienes.

 

«No llegim, no pensem, no escrivim: tant se val!

Bateguem en el tot nus com un immortal.»

 

J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 37 (De J.V. Foix a A. Manent, Sarrià, 1.ix.19555).

 

 

Anotació

A l’ombra enyorem el solà

tumblr_nf5cbyOjLR1td0p2ho1_500

 

 

«Ni t’havies d’excusar: o és que l’amistat no és agustiniana? ¿Et cal repòs? A tots. El cerco entre roses perdut en un ponent fellós i el trobo en els llibres. Aquests em fatiguen? El treball m’alleuja. Tots fugim també adelerats, i a l’ombra enyorem el solà; però el vi del bot amargueja i sedegem frescors. On el pagès m’assenyala una font, m’hi fatigo; i el brogit —de veus, de sons, d’ocells, de motors o d’algues— que tants defugen, m’exalta, feliç. M’afanyo per aconseguir vacances llargues on sestejar a plaer, i abúlic, m’assec a assajar rimes o a creuar fulles tropicals. On és el repòs. O el nimfeu.»

 

Carta de J. V. Foix a Albert Manent, Sarrià, 19 de juliol de 1952.

 

 

 

Anotació

Com ho volen els estels

Com ho volen els estels

Portadella interior de la revista Almanch dels Noucentistes (Barcelona: Obrador de Joaquim Horta, 1911).

A un jove poeta

El bosc serè que aquests topants honora,
son caminal que ran de mar se perd,
foren per la ventada atuïdora
colgats en ira i sorra del desert.

I ja hi ha pins que el dia nou adora
i el lloc retut és enflocat de verd;
l’ocellada saluda cada aurora
en la tendresa del brancam ofert.

Conta-ho a les senderes i als escons,
tu que només et venges amb cançons:
dies vindran amb campaneig de festa.

I serva, com ho volen els estels,
tos peus damunt les invencibles rels,
bifurcat el llorer damunt la testa.

Josep Carner (A Albert Manent, 30 de desembre de 1954)

 

 

No em sé estar de llegir

Sunny reader(postal, c. 1920).


«Però no em sé estar de llegir: és com el tic de fer l’ullet a les dones un calavera septuagenari.»
«Carta de Josep Carner a Marià Manent (Gènova, 24 d’abril de 1921)». Edició a cura de Jaume Subirana. A: Albert Manent & Jaume Medina (eds.), Epistolari de Josep Carner. Vol. 5. Barcelona: Curial, 2002, p. 25.