Imaginar o recordar

Les fotografies de Josep Brangulí (1879-1945) s’exposen al CCCB.


«No sé què és millor: el que feia abans, imaginar escenes, o el que faig ara, recordar-ne. Imaginar o recordar, heu ací el dilema.
Allò que he viscut, allò que ha esdevingut experiència, anul·la la idea preconcebuda, sovint superior.
Passem mitja vida imaginant i anhelant el futur i l’altra mitja recordant el passat.
Imaginar o recordar, heus ací el dilema. En tot cas, ambdós exercicis superen la realitat. Mentre complia les fantasies no me’n delectava tant com abans o després de complir-les.
Això sí, sense experiències no hi ha records. Cal viure amb intensitat, no sols pel goig efímer, sinó per acumular grans records, inversió de futur.»

Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 109.

Anuncis

Dubtar

Cindy Crawford fotografiada per Herb Ritts per a Pirelli Calender (1994).


«Aprenguí a dubtar. Dubtar és pensar. Vaig esdevenir un escèptic […]. El primer a pagar els plats trencats fou Déu Totpoderós. El vaig despatxar ipso facto, sense miraments. La indemnització ix cara: el buit, l’angoixa vital… Fou com saltar d’un tren nocturn en marxa —un tren comodíssim, amb calefacció, companyia i música de fons— i continuar el trajecte a peu.»
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 43.



Qui sap dir "no"?

Salvador Dalí (1904-1989), Elements enigmàtics en un paisatge (1934). Figueres, Fundació Gala-Salvador Dalí. Adquirit per 7,8 milions d’euros.



«Qui sap dir “no”? Qui diu “no” en el moment oportú, sense vacil·lacions? Qui accepta el real, l’hostilitat que genera en els altres la paraula “no”? Qui renuncia al comodíssim, al simpàtic “sí”; o a l’indefinit “potser”?»
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 146.


Ones humanes

Juan Muñoz (1953-2001), Peça de conversació (1994).


«La trajectòria d’una ona, una biografia comprimida. Gràcies a les ones conec millor els humans. Hi ha ones de mort sobtada i ones d’agonia lenta, ones exuberants i ones somortes, ones eixordadores i ones mudes, ones sublims i ones contrafetes, ones carxot i ones carícia, ones díscoles, contracorrent i ones gregàries, ones promíscues i ones castes, ones clàssiques, ones barroques, ones minimalistes…»

Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 101.