Temps ha vivia solitari

Marc Chagall (1887-1985), Bella with White Collar (1917).


esmena
 
Temps ha vivia solitari, esquiu;
tot m’era hostil o fred en ma sendera;
parar volia el temps i sa quimera
amb un esclat de mon turment altiu.

Ara, la meva pietat reviu;
la fosca em parla de gentil manera,
i si vaig, alta nit, per la ribera,
em segueixen estels, mirant-se al riu.

Traüt ni solitud no m’acompanya;
sento veus en el cim de la muntanya
i pau dins el brogit de la ciutat.

Sô germà de tothom per mes ferides
i a vora meu es van obrint les vides
il·luminades d’hospitalitat. 

Josep Carner (1884-1970).


Anuncis