Gustave Courbet (1819-1877), Le Sommeil, 1866.
París, Petit Palais, Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris.
Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga.
Màrius Torres (1910-1942), Poesies, 1947.
Lluís Llach, Cançó a Mahalta:
El Sentit de la Paraula 