«Si la ment no està en pau, de res no serveixen les possessions.»
«D’on ve, cap a on va, tota aquesta gent que neix i mor? En qui pensa, que s’hagi de prendre tants maldecaps per construir les seves residències efímeres, què l’empeny a fer-les tan belles?
»Aquests estadants i les seves llars no són diferents de la gota de rosada que s’esforça a perdurar damunt la flor de lluna. Pot ser que quan la rosada s’esvaneixi quedi la flor, però el sol del matí l’acabarà assecant: pot ser que la rosada encara hi sigui quan la flor ja s’haurà marcit, però, de tota manera, no arribarà al vespre.»
«La vista no té amo i res no m’impedeix de gaudir-ne a cor què vols.»
«Aquesta vida,
a què puc comparar-la?
Les barques remen
mar endins a trenc d’alba:
deixants d’escuma blanca.»
«Living in this world —
to what shall I compare it?
Its like a boat
rowing out at break of day,
leaving no trace behind.»
«El corrent no s’interromp en cap moment, però el riu no duu mai la mateixa aigua. L’escuma que sura a les gorgues adés desapareix, adés es forma, però mai no dura gaire.»
El Sentit de la Paraula 