Marc Vicens, Albercocs. Aquarel·la-llàpis i tinta xinesa sobre paper, 50 x 30 cm. 2009.
Em diuen que sou mort,
que a Barcelona us varen enterrâ.
Per mi sou viu,
i em feu gran companyia,
per aquests llacs del nord del Canadà.
Mireu, mireu, les illes totes roges,
la llum d’aquell ponent;
mireu, mireu, les aigües corren boges
de por de què no es gelin,
així que pari el vent.
Roques i molses, la terra és com tigrada
de tots colors!
Mireu els troncs tombats per la ventada,
sentiu?, sentiu?, roseguen els castor.
D’aquí en avant per tot és terra ignota
ningú l’ha fet abans aquest camí;
mireu, mireu-la,
l’aigua com xarbota:
Tapeu-vos bé, a Barcelona
deu ser ja el dematí.
Josep Pijoan (1881-1963), El meu Don Joan Maragall(1927).
El Sentit de la Paraula 