M’és un suport la muntanyana soca;
veig al davant l’onada resplendent.
Oh pi fidel a la daurada roca!
Jo, com l’onada, só fidel al vent.
Mon oblit és com el riu
allà al peu de la carena,
que no torna al lloc nadiu
i la plana l’asserena.Mon oblit és com el ras
part damunt de la quintana,
que esvaeix el so del pas
i on la veu es fa llunyana.Mon oblit és com el vent
que perdé l’empenta brava
i es perfuma lentament
de les flors que menyspreava.
Batuda aquella grana sobirana
del nostre goig ─¿qui no n’ha vist el doll?─,
la vostra fe se n’és anada, vana
entre l’oreig com un grapat de boll.Ja mercè ni mirada no us demana
la meva fe de posseït o foll;
abandonada al mig de la quintana
té la duresa viva del rostoll.El boll, quan fuig, encara apar que dansa,
indiferent al dia i al camí.
Ara, el rostoll amb petges d’un destí,resta fidel al dol i l’esperança,
i fa al vent o a l’aiguat que s’abalança:
─M’ha de colgar l’arada, per morir.
He somiat que entre la mar nocturna
una sirena de bell si d’argent
em deia: —Fill d’aqueixa vil cofurna,
la dura terra sense argent llisquent,fita avui la mirada taciturna
en les lluors de l’onejar brunzent:
són l’alfabet en argentada espurna
del bell amor, immarcescible al vent—.I m’abocava a aprendre aquell misteri
d’un gran defalliment i un gran imperi.
El vent, però, de tot senyal escritdeixà, en passant, escorrialles soles,
i cantava: —En tan lleus abeceroles,
la lletra mor abans no té sentit.
Vora la mar és nada l’estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d’un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.Amor, ensenya’m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l’aigua al vent o damnejant esculls:que la bon recer de l’oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.
A la mort de Nise
Oh, dures fletxes de mon fat rompudes,
rompudes per ferir més doloroses,
que, llevant-me les plomes amoroses,
deixau al cor les puntes més agudes!
Flames més eclipsades que vençudes,
aurores algun dia lluminoses,
ombres ja de ma vista tenebroses,
tenebroses, mortals, però volgudes.
Principi trist de penes inhumanes,
terme feliç de l’ànima afligida,
que per alívio son dolor adora;
fletxes sereu i flames soberanes
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.
El Sentit de la Paraula 