Anotació

Com l’onada

Crumpled Paper Doll (by alberich mathews)

Crumpled Paper Doll by Alberich Mathews.

 

 

El pi i l’onada

 

M’és un suport la muntanyana soca;
veig al davant l’onada resplendent.
Oh pi fidel a la daurada roca!
Jo, com l’onada, só fidel al vent.

 

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 380 (Ofrena, 285) [< La paraula en el vent (1914), 62]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

Oblit

MV5BZDc2NjYxNmYtN2I2My00MWIyLWFlOTAtYTg4MTlmZGEyYmRiXkEyXkFqcGdeQXVyMjMzNDY2OTA@._V1_

Emmanuelle: L’antivierge (1975).

 

 

L’oblit

 

Mon oblit és com el riu
allà al peu de la carena,
que no torna al lloc nadiu
i la plana l’asserena.

Mon oblit és com el ras
part damunt de la quintana,
que esvaeix el so del pas
i on la veu es fa llunyana.

Mon oblit és com el vent
que perdé l’empenta brava
i es perfuma lentament
de les flors que menyspreava.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 752 (Cor quiet, 582) [< La paraula en el vent (1914), 57]

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Boll i Rostoll

Masculin_Feminin

Masculin féminin: 15 faits précis (Jean-Luc Godard, dir., 1966). Poster by Hans Hillmann.

 

 

Acabaments

 

Batuda aquella grana sobirana
del nostre goig ─¿qui no n’ha vist el doll?─,
la vostra fe se n’és anada, vana
entre l’oreig com un grapat de boll.

Ja mercè ni mirada no us demana
la meva fe de posseït o foll;
abandonada al mig de la quintana
té la duresa viva del rostoll.

El boll, quan fuig, encara apar que dansa,
indiferent al dia i al camí.
Ara, el rostoll amb petges d’un destí,

resta fidel al dol i l’esperança,
i fa al vent o a l’aiguat que s’abalança:
─M’ha de colgar l’arada, per morir.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 457 (Ofrena, 344) [< La paraula en el vent (1914), 39]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

L’alfabet en argentada espurna

Kardashian

Na Kardashian, via Instagram.

 

 

Somni

 

He somiat que entre la mar nocturna
una sirena de bell si d’argent
em deia: —Fill d’aqueixa vil cofurna,
la dura terra sense argent llisquent,

fita avui la mirada taciturna
en les lluors de l’onejar brunzent:
són l’alfabet en argentada espurna
del bell amor, immarcescible al vent—.

I m’abocava a aprendre aquell misteri
d’un gran defalliment i un gran imperi.
El vent, però, de tot senyal escrit

deixà, en passant, escorrialles soles,
i cantava: —En tan lleus abeceroles,
la lletra mor abans no té sentit.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 434 (Ofrena, 326) [< La paraula en el vent (1914), 27.I]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Vora la mar és nada

new-brighton-uk-storm-clouds-gather-above-perch-rock-lighthouse-photograph-by-phil-noble

Storm clouds gather above Perch Rock lighthouse, New Brighton, UK. Photograph by Phil Noble.

 

 

Vora la mar és nada l’estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d’un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya’m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l’aigua al vent o damnejant esculls:

que la bon recer de l’oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.

 

Josep Carner (1884-1970), La paraula en el vent (1914).

 

 

 

 

 

Anotació

Oh dures fletxes

Julia Stegner fotografiada per Steven Meisel.

A la mort de Nise

 

Oh, dures fletxes de mon fat rompudes,

rompudes per ferir més doloroses,

que, llevant-me les plomes amoroses,

deixau al cor les puntes més agudes!

 

Flames més eclipsades que vençudes,

aurores algun dia lluminoses,

ombres ja de ma vista tenebroses,

tenebroses, mortals, però volgudes.

 

Principi trist de penes inhumanes,

terme feliç de l’ànima afligida,

que per alívio son dolor adora;

 

fletxes sereu i flames soberanes

si llevau a mon cor la trista vida

per donar a mos ulls eterna aurora.

 

Francesc Fontanella (1622-1682/1683), Antologia poètica, a cura de Maria Mercè Miró. Barcelona, Curial, 1998, p. 47.