Esnobs

Christopher Wahl, Prince Charles.

«No podia saber que n’era un [d’esnob], ja que tan sols coneixem les passions dels altres, i el que arribem a saber de les nostres només és gràcies a altres que hem pogut arribar a descobrir-ho.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 163. (Combray II)

Iftah Ya Simsim!

Leopold Museum, Viena, Àustria.

إفتح يا سمسم

«Iftah Ya Simsim!» 

«Obre’t, Sèsam!»

«Alí Babà i els quaranta lladres», Les mil i una nits. Traducció de Dolors Cinca Pinós, Margarita Castells Criballés i Jaume Creus del Castillo. Barcelona: Proa, 1995, 3 vols.

Beatus ille

Tortellà, Festa d’en Jaume F. i la Marta T., juny 2013. Foto: JFerrerC.

Beatus ille

Feliç qui, sense angoixa, sent la veu d’un rellotge 

en la pau d’una cambra que dóna sobre el mar

i a l’hivern pot llegir, prop d’una antiga llar,

una bíblia molt vella on un non corc s’allotja.

—Amb naturalitat, davant el temps que el sotja

per sembrar arran del mar una llavor a l’atzar

i guaitar sense horror, quan cau el capaltard,

l’ull sense pietat i l’univers ferotge.

—He perdut els meus dies i errat els meus camins.

Em fugí de les mans l’ocell dels clars matins.

Ara vola molt lluny ¿cap a on? Ampla i freda,

—la meva golfa dóna a un abís sense fons.

Com un que dins un mur ell mateix s’empareda,

així els meus pensaments separant-me dels mons.

Joan Sales (1912-1983), Viatge d’un moribund (1952).

L’Holandès Errant

Steven Spielberg (dir.), Jaws (Taurons, 1975).

El navili

Sobre la vela bategant i humida

l’aroma de les selves orientals;

la crinera dels núvols esllanguida

i el trofeu dels sotmesos temporals;

l’hàlit de la sirena condormida

dins el secret dels entrevists fondals;

de les ardents ciutats l’alè de vida

portat per les calitges matinals.

La llum vibrant d’equinoccials aurores

corona les banderes vencedores

en la punta del màstil vacil·lant;

i de la proa en l’àrdua valentia

contempla la perpètua travessia

l’espectre etern de l’Holandès Errant.

Gabriel Alomar (1873-1941), La columna de foc (1911). Edició a cura de Pere Rosselló Bover. Barcelona: PAM, 2011.

Dibuixant

Perejaume, Instal·lació per commemorar els 90 anys del PEN Català al carrer del Carme de Barcelona fins al 31 d’agost de 2013.

Heus aquí els somnis

de tants guerrers ardits:

herba d’estiu.

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 69. (La Clàssica, 3)

La primavera se’n va

Naomi Campell.

Adéu sense comiat

La primavera se’n va.

Amb les parpelles ben closes,

pensem en roses i roses:

fem veure que durarà.

Josep Carner (1884-1970). Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 606. [La primavera al poblet, 1935]

L’hàbit obsessiu de llegir

Thomas Millet, Hidden Portraits.

«El  meu hàbit obsessiu de llegir, l’interès que em desvetllava la vida mental, havia compensat una enorme part de la solitud que cada vegada havia experimentat més. Amb cada llibre, em semblava que establia un vincle exaltat amb el seu autor, a qui oferia tota l’atenció i la cortesia que no sabia aportar a les relacions humanes.»

Pankaj Mishra, Els romàntics (The Romantics, 1999). Traducció de Pep Julià amb la col·laboració de Richard Cowper. Barcelona: Empúries/Anagrama, 2000, p. 69.

El Paradís!

Harry Burton, Tapa exterior del taüt (primavera 1926).

«Ens van ben expulsar del Paradís! 
Ja ho podeu dir, ja!»

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 362. (labutxaca)