Camí solitari

Arizona Muse.


Excelsior

A Joaquim Montaner

Una vall, una vall he deixada endarrera
amb ses cases a dins la profunda verdor
on l’amor assolit tendrament persevera
sentint l’aigua que va per un camp                                                               [d’abundor.

I volguí per un temps el recer temptador
amagat dins la pau de la vall riolera,
i poder respirar la divina frescor
d’aquell porxo ignorat on la parra prospera.

Mes tot just assegut, el meu cor s’oprimia
i un llunyà flabiol cap amunt m’empenyia,
o la sitja, enlairant la blavor de son fum.

I segueixo altre cop mon camí solitari;
i, com du a vostre cim, jo no puc reposar-hi
oh muntanyes de pins coronades de llum!

Josep Carner (1884-1970), Verger de les galanies (1911).



Anuncis

Camperola llatina

Fotografia de Toor Anatoly.


Camperola llatina

Alada, véns al solc i a la sembrada 
i decantes el cap a la claror, 
et corones amb l’or de la tardor. 

Tens la cintura fina i abrivada 
i el si d’una naixent promissió; 
 canta la teva boca, incendiada 
com una rosa de l’Anacreó. 

I fas anar la teva grana en doina 
com sobirana que escampés almoina 
i et rius del pobre Gàlata ferest.— 

Mai no sabràs que dins la gleva amiga 
jeu enterrada una deessa antiga 
que et vetlla encara, compassant-te el gest. 

 Josep Carner (1884-1970), Verger de les galanies (1911).