Com la fina petjada

Monjos budistes preguen per les víctimes del terratrèmol i tsunami de l’11 de març de 2011 ala platja de Kitaizumi, Minamisoma, Japó. Fotografia: Yuriko Nakao.


Com la fina petjada

                                                         A Joan Triadú

Com la fina petjada de l’ocell de la neu,

          fonedissa petjada,
com la flor d’ametller, la vida breu
          se l’enduu la ventada.

Aquell nom que l’amant a l’escorça lliurà,
          a l’escorça ferida,
és un signe oblidat que ningú llegirà.
          Es desfà com la vida.

Fugissera petjada de l’ocell a la neu!
          Surt el sol que l’esborra.
A la platja, l’onada —peu de plom, ala lleu—
          colga sorres amb sorra.

Tomàs Garcés (1901-1993), Viatge d’octubre (1955).



Anuncis

La sentor del prat dallat

Rudolf Koppitz (1884-1936), Movement Study, 1925.


Coral

Pujo costes solitàries,
m’afeixuguen els records,
per la llum de la carena
es daleixen els meus ulls.
Si de lluny m’arriba encara
la sentor del prat dallat,
surten boires d’enyorança.
Mig vençut, inclino el front.

Endavant, cor meu, no et torbi
la duresa del camí.
Ja la neu de les congestes
m’enlluerna, i el cel blau.
Ni aturar-me, ni girar-me,
no voldré mai més, oh, Déu!
Trobaré a les meves llàgrimes
la sentor del prat dallat.

Tomàs Garcés, Viatge d’octubre (1955).