Ozymandias

Escena final de Planet of the Apes (1968, Franklin J. Schaffner, dir.).


Ozymandias
I met a traveller from an antique land
Who said: ‘Two vast and trunkless legs of stone
Stand in the desert. Near them, on the sand,
Half sunk, a shattered visage lies, whose frown,
And wrinkled lip, and sneer of cold command,
Tell that its sculptor well those passions read
Which yet survive, stamped on these lifeless things,
The hand that mocked them and the heart that fed.
And on the pedestal these words appear —
“My name is Ozymandias, king of kings:
Look on my works, ye Mighty, and despair!”
Nothing beside remains. Round the decay
Of that colossal wreck, boundless and bare
The lone and level sands stretch far away.’
Percy Bysshe Shelley (1792-1822), Ozymandias (1818).
Vaig conèixer un viatger d’un antic país / Que va dir: “Dues vastes cames de pedra sense tronc / S’aixequen al desert. Prop d’elles, a la sorra, / Mig soterrades, reposa un rostre destrossat. El seu semblant, / Els seus llavis arrugats, el seu fred gest de domini i menyspreu / confirmen que el seu autor va comprendre aquestes passions / que, gravades en pedres inerts, sobreviuen / a la mà que va saber copiar-les amb menyspreu /i al mateix cor que las va alimentar. / Cisellades sobre aquestes coses sense vida / Prou va llegir el seu escultor les passions que encara sobreviuen / la mà i el cor d’aquell qui les sustentà. / I apareixen al pedestal aquestes paraules: / «Em dic Ozimàndies, rei de reis. / Contempla les meves obres, tu, poderós i desespera.» / Res roman. Al voltant de la decadència / D’aquesta immensa ruïna, il·limitada i despullada / S’estén llunyana la sorra solitària. (Traducció Yarhel/Enric Quílez.)



Anuncis