Mus

Marc Vicens, Caricatura, 2012.

CARÀCTER DE HARLAY
«Harlay era un home petit i magre, de cara punxeguda, nas gros i aquilí, uns ulls de voltor que semblaven devorar els objectes i travessar les parets, un coll girat i una perruca negra clapejada de blanc, l’un i l’altra no gaire més llargs que els dels clergues, un casquet, punys plans com els dels capellans i el Canceller; sempre portava toga, però li anava petita; l’esquena corbada; una verba lenta, sospesada, mastegada; una pronunciació antiga i atrevida, i sovint amb frases d’aquest mateix estil; tota la seva aparença era forçada, engavanyada, afectada; una ferum hipòcrita, la continença falsa i cínica, reverències lentes i profundes; caminava sempre arran de les parets, amb un aire respectuós tothora, però a través del qual guspirejaven l’audàcia i la insolència, i amb paraules sempre de doble intenció, a través de les quals apareixia l’orgull en tot ordre de coses i, tant com gosava, el menyspreu i la derisió. Lessentències i les màximes eren el seu llenguatge ordinari, fins i tot en les matèries corrents; sempre lacònic, mai satisfet, ni ningú d’ell; una gran intel·ligència natural, molt extensa, amb molta penetració, un gran coneixement de la societat, sobretot de les persones amb les quals tenia afers; gran lletraferit, profund en la ciència del dret, i, cosa que dissortadament ha esdevingut tan rara, en la del dret públic, amb molta lectura i una gran memòria, i, al costat d’una parsimònia molt ben estudiada, una precisió, una promptitud, una vivacitat sorprenent en les rèpliques, que no fallava mai; superior als procuradors més aguts en la ciència del Palau de Justícia, i amb un talent de govern incomparable, gràcies al qual havia esdevingut fins a tal punt l’amo del Parlament que no hi havia ningú d’aquesta corporació que no aparegués al seu davant com un escolar, i que tant la gran cambra com les comissions d’enquesta eren només criatures en la seva presència, que ell dominava i feia anar tal com volia i cap allà on desitjava, sovint sense que se n’adonessin, i, quan ho notaven, sense que gosessin piular al seu davant; al mateix temps mai no havia donat cap accés ni cap mena de llibertat ni de familiaritat amb ell a ningú, sense cap excepció; magnificent per vanitat de vegades, ordinàriament frugal per aquest mateix orgull, i per això mateix modest en els seus mobles i equipatge, per apropar-se als costums dels antics grans magistrats. És una gran llàstima que tantes qualitats i talents naturals i adquirits es presentessin sense l’acompanyament de cap virtut, i que només estiguessin consagrats al mal, a l’ambició, a la cupiditat i al crim. Superb, verinós, maligne, dissolut per naturalesa, baix, mesquí, capaç d’arrossegar-se quan li convenia, fals i hipòcrita en totes les seves accions, àdhuc en les més ordinàries i corrents; estrictament just entre un Pau i un Pere per la seva reputació; però la iniquitat més consumada, més artificiosa, més constant, quan entrava en el joc el seu interès, la seva passió i, sobretot, els vents de la cort i de la fortuna.»
Duc de Saint-Simon [Louis de Rouvroy] (1675-1755), Memòries. Traducció i notes de Joan Casas. Barcelona: Edicions 62, pp. 202-203. (MOLU, 37)