Presoner

Craig Morey, Dita von Teese (2001).



Desert d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc e·n estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no veí algú que de mé s’haja cura
e sui guardat, enclòs, ferrat e pres,
de què·n fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no·m plasia res,
ara·m content de ço qui·m fai tristura;
e los grillons llaugers ara preu més
qu·en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei qu·ha mostrat son voler
sus mé, volent qu·en tal punt vengut sia;
però no·m cur, pus hai fait mon dever
ab tots los bons que·m trob en companyia.
Car prenc conhort de com sui presoner
per mon senyor servir tant com podia,
d’armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta.
Mas, d’altra part, cuit de tristor morir
com vei que·l món del revers se contenta.
Tots aquests mals no·m són res de sofrir
en esguard d’u qui al cor me destenta
e·m fai tot jorn d’esperança partir:
com no vei res que·ns avanç d’una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
e, més, que vei ço que·ns demana Sforça,
que no sofir algun raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que·m puixa dar en valor d’una escorça,
mas Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, e ab qui mon cor s’esforça;
e, d’altra part, del bon rei liberal,
qui·m socorrec per gentilesa granda:
lo qui·ns ha mès del tot en aquest mal,
qu·ell me’n traurà, car sui jus sa comanda.
Tornada
Rei virtuós, mon senyor natural,
tots al present no·us fem altra demanda
mas que·us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
Jordi de Sant Jordi (s. xv), Presoner.




Anuncis