Barcelona buida a vol d’ocell durant el confinament per coronavirus.
«—¿I si s’han oblidat de nosaltres?»
Pol Beckmann, Novel·la. Barcelona: Quaderns Crema, 2019, p. 72.
«—¿I si s’han oblidat de nosaltres?»
«─Potser que vagis a treballar, com tothom.»
«[…] las mujeres más felices, como las más felices naciones, carecen de historia.»
«the happiest women, like the happiest nations, have no history.»
«Quina cort de porcs.»
«Potser d’alguna manera la tornada donarà sentit a l’anada.»
«La gent va començar a xiular i cridar “estafa, estafa!”, “enganyapagesos!”, mentre el nan els feia “botifarra” i els dirigia una ganyota.»
«—Digui’m —vaig trencar el silenci—: per què sempre està tancat, el museu?
»—Per què li sembla? —Va deixar anar una rialla ràpida i gutural—. Perquè la gent no hi entri.»
A faint clap of thunder
Clouded skies
Perhaps rain comes
If so, will you stay here with me?
A faint clap of thunder
Even if rain comes not
I will stay here
Together with you.
«Sempre massa o massa poc!»