Com bategava ara el seu cor

By Brittany Markert.

 

«Anava igualment als espectacles francesos, però el contingut de les obres tenia ara una certa relació amb la seva vida; llegia un llibre, però en el llibre hi havia sempre unes línies amb guspires de la seva ment, apareixia fugisserament en algun lloc el foc dels seus sentiments, hi havia paraules que ella havia dit ahir, com si l’autor hagués escoltat d’amagat com bategava ara el seu cor.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 225 (segona part, cap. 8).

 

 

 

Trobaven…

 Sharon Stone.

 

«Els Kroesig trobaven que la Linda era excèntria, afectada i extravagant.»

 

Nancy Mitford (1904-1973), L’aventura de l’amor [The Pursuit of Love, 1945]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2014, p. 115. (10)

 

 

 

Caníbals!

 Estat Islàmic (ISIS), grup terrorista fanàtic i integrista caracteritzat per les seves atrocitats, Que Al·là i Déu els confonguin!, ha reivindicat en un vídeo de cinc minuts el degollament de vint-i-un cristians coptes egípcis capturats a Líbia entre el desembre i el gener.

 

«—Ni un caníbal no ho hauria fet, això! —es van lamentar els qui l’escoltaven.»

 

 «“Twas a cannibal deed!” deprecated her listeners.»

 

Thomas Hardy (1840-1928), L’alcalde de Casterbridge [The Mayor of Casterbridge, 1886]. Traducció de Lluís Comes i Arderiu. Barcelona: Columna, 1998, p. 123 (cap. 18)

 

 

 

Pols i perles

 Troben a Mongòlia la mòmia d’un monjo budista de fa 200 anys però alguns experts afirmen que no està mort, sinó en un estat de meditació profunda.

 

«Si la perla cau al fang, segueix essent una pedra preciosa, i la pols, encara que arribi al cel, continuarà sense tenir valor.»

 

Sa’di (c. 1209-1292), El jardí de les roses [Golestan]. Traducció del persa d’Àlex Queraltó Bartrés. Martorell: Adesiara, 2014, p. 266.

 

 

No feu impossibles!

Helena Bonham Carter has posed naked and in a passionate embrace with a giant tuna fish. The photoshoot, by John Swannell, was in aid of a Blue Marine Foundation campaign against over-fishing.

 

«Recorda que, si desitges acontentar tothom, pretens un impossible.»

 

Abdal·lah ibn Almuqaffa (720-757), Ètica i educació per a governants [Alàdab alkabir]. Traducció de l’àrab i introducció de Margarida Castells Criballés. Barcelona: Angle, 2014, p. 32.

 

 

La Vanité

 Brigitte Bardot with French flag, 1967. Photo by Sam Levin.

 

«A França, l’atribut més nacional és la vanitat.»

 

« En France, ce qu’il y a de plus national, est la vanité. »

 

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 29.

 

 

 

Xavalla

The painting Nafea Faa Ipoipo (When Will You Marry?) by the French artist Paul Gauguin has been sold for $300m (£197m), making it the most expensive work of art ever sold. It was painted in 1892 and had been owned by a Swiss collector. Unconfirmed reports suggest it was sold to a museum in Qatar.

 

«Escoltes persones que a primera vista semblen molt intel·ligents, que tenen molta dignitat a la cara, i només sents: “A aquest li han donat això,  aquell altre cobra un arrendament.” “Permeteu-me, i per què?”, crida algú. “Aquest va perdre ahir al club; aquell altre en va guanyar tres-cents mil!” Ensopiment, ensopiment, ensopiment! On hi ha aquí un home? On és la integritat? Com ha pogut desaparèixer, com ha pogut bescanviar-se en xavalla de tota mena?»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 155 (segona part, cap. 4).

 

 

La grande fatigue de l’existence

 Kim Kardashian by Steven Klein for Love (n. 13, 2015)

 

«La gran fatiga de l’existència potser és, de fet, aquesta feinada que tens de romandre raonable vint anys, quaranta anys o més, per no ser simplement, profundament tu mateix, és a dir, immund, atroç, absurd. El malson d’haver de presentar sempre com un ideal universal, superhome del matí a la nit, el subhome claudicant que se’ns ha donat.»

 

 «La grande fatigue de l’existence n’est peut-être en somme que cet énorme mal qu’on se donne pour demeurer vingt ans, quarante ans, davantage, raisonnable, pour ne pas être simplement, profondément soi-même, c’est-à dire immonde, atroce, absurde. Cauchemar d’avoir à présenter toujours comme un petit idéal universel, sur-homme du matin au soir, le sous-homme claudicant qu’on nous a donné.»

 

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 416. (labutxaca)

 

 

 

El petit sàtrapa

 El fatxenda del líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, fotografiat a la suite de l’Hotel Palace de Madrid on habitualment s’hostatja, envoltat d’un luxe propi d’un sàtrapa. Fotografia: Gorka Lejarcegi.

 

«Va sentir la conversa de les seves nétes: “L’avi és un reaccionari!”»

 

Jorge Amado (1912-2001), Gabriela, clau i canyella [Gabriela, cravo e canela, 1948]. Traducció d’Anna Alsina Keith. Barcelona: Edicions 62, 2014, p. 82.

 

 

 

La bellesa que tot ho venç

INRI, Herodias with the head of John the Baptist, Elisabetta Sirani, by Bettina Rheims, 1997.

 

«[…] però l’home més tossut doblega a l’acte

la voluntat davant la bellesa que tot ho venç.»

 

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, vv. 8.522-8.523. (Segona part de la tragèdia, acte tercer)