MNAC

Feliç el just

Joaquim Sunyer (1874-1956), Tres nus al bosc, 1913. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya.


Feliç el just que sap oficis nous
Feliç avui qui gaudeix dels alous
Amb trenta focs, i bat amb propis trills;
El llaurador que rastreja els seus bous
I el feu pairal amb rialles dels fills.
Feliç la selva espessa de renous
I el mas fornit de forments i de mills;
Feliç el just que sap oficis nous
I, vigorós, fa justa entre perills.
Feliç també el pilot de mirar dur,
Mestre dels cels, per a qui el món és u,
Tot delejant de conquerir els estels.
Feliç qui amb fills, alous i bous sap dur
Més alt que tots el penó dels seus zels
I en verb natiu ajusta un rim segur.

J. V. Foix (1893-1987), Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). Edició de Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema, 1994. (Obra poètica, X)



Mais où sont les neiges d’antan!

Ramon Casas (1866-1932), Plein air (c. 1890-1891). Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya.


Balada de les dames d’abans
Digueu-me on, en quin país
Rau Flora, la bella Romana,
Alcibíada i Taís.
Que fou sa cosina germana,
Eco, parlant per damunt
Del brogit del riu i de l’estany,
La bellesa de la qual fou sobrehumana.
I on són ara les neus d’antany?
On rau l’assenyada Eloïasa,
Per qui Pere Abelard
Fou castrat i tancat monjo a Sant Denís?
Per tal amor ell conegué desgràcia!
I també, on és la reina
Que ordenà que Buridan
Fos llançat dins un sac al Sena?
I on són ara les neus d’antany?
La Reina blanca com un lliri,
Que cantava amb veu de sirena,
Berat, la del peu gran, Beatriu, Alícia,
Eremburg, senyora del Maine,
I Joana, la bona lorenesa
Que els anglesos cremaren a Rouen,
On són ara elles, on Verge sobirana?
I on són ara les neus d’antany?
Príncep, no demaneu, ni en una setmana,
Ni en un any, on són aquestes dames,
Sense que jo us remeti a aquest refrany:
I on són ara les neus d’antany?
François Villon (1431-1463?), Les balades. Traducció d’Andreu Subirats. Barcelona: La Breu Edicions, 2010, pp. 24-27.
ballade des dames du temps jadis
Dictes-moy où, n’en quel pays,
Est Flora, la belle Romaine;
Archipiada, ne Thaïs,
Qui fut sa cousine germaine;
Echo, parlant quand bruyt on maine
Dessus rivière ou sus estan,
Qui beauté eut trop plus qu’humaine?
Mais où sont les neiges d’antan!
Où est la très sage Heloïs,
Pour qui fut chastré et puis moyne
Pierre Esbaillart à Sainct-Denys?
Pour son amour eut cest essoyne.
Semblablement, où est la royne
Qui commanda que Buridan
Fust jetté en ung sac en Seine?
Mais où sont les neiges d’antan!
La royne Blanche comme ung lys,
Qui chantoit à voix de sereine;
Berthe au grand pied, Bietris, Allys;
Harembourges, qui tint le Mayne,
Et Jehanne, la bonne Lorraine,
Qu’Anglois bruslèrent à Rouen;
Où sont-ilz, Vierge souveraine?…
Mais où sont les neiges d’antan!
envoi
Prince, n’enquerez de sepmaine
Où elles sont, ne de cest an,
Que ce refrain ne vous remaine:
Mais où sont les neiges d’antan!