Anotació

Dolç és viure, veure i sentir

NASA-Apollo8-Dec24-Earthrise

Earthrise, taken on December 24, 1968, by Apollo 8 astronaut William Anders.

 

 

 

Cala Gentil

 

Sobre la cinta de blanca arena,
que besa l’aigua de cèlic blau,
grans pins hi vessen a copa plena
olor de bàlsam, ombra serena,
remor suau…
Oh, dolç estatge de bellesa i pau!

Un aquí troba la llum més clara,
les colors vàries de to més viu;
pura delícia de tot s’hi empara,
i sol o lluna mostrant la cara,
tot hi somriu…
Oh, de mos càntics inefable niu!

Per puigs i serres s’acaramulla
frondós boscatge de verd etern,
que eixa floresta de vària fulla
la tardor trista mai la despulla,
ni el fred hivern…
Oh, Paradís que apar al món extern!

Si aquí s’acosta qualque mal dia
de nuvolades amb negre estol,
sols hi duu tendra melancolia,
com una verge sense alegria
que en pau es dol…
Oh, bon refugi de callat consol!

Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi
un niu d’humana felicitat;
després de tomba vaig somiar-hi
a on tindria més solitari
repòs més grat…
Oh, lloc per vida i mort fantasiat!

És que en la calma de tals paratges
tan dolç és viure, veure i sentir,
i vora l’aigua de purs miratges
al ritme eòlic d’aquestes platges
tan dolç dormir!
Mes jo tal sort jamai dec posseir.

Què hi fa? D’aquesta cala opalina
prou el misteri n’hauré gustat,
mentre ara, a l’hora que el sol declina,
m’hi sent confondre dins la divina
serenitat…
Oh, dolç moment; oh, glop d’eternitat!

 

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

INTERDIT

94231137_849941G

Announcement (2007) by Kim Osaka.

 

 

«Aquí no hi ha geishes com les que vostè es pensa.»

 

 

Yasunari Kawabata (1899-1972), País de Neu [Yukiguni, 1947]. Traducció del japonès d’Albert Nolla, Barcelona, Viena, 2009, p. 26.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

les irradiacions dolces de la lectura

ATOTVENT

Logotip de Josep Obiols de la mítica col·lecció «A Tot Vent», d’Edicions Proa, creada el 1928, i presidida pel dibuix del vaixell Maria Assumpta — la divisa del qual era «Navego a tot vent»—, construït en una drassana de la platja de Badalona el 1858, encàrrec de l’armador Josep Isern al mestre d’aixa Nicolau Pica i Vilà.

 

 

«Crec que l’home que es limita a llegir pot fer un cert bé, tot i la seva aparent passivitat. Té una mena d’irradiacions dolces, àdhuc a través del silenci.»

 

Carta de Josep Carner a Jaume Bofill i Mates, Gènova, Ferragosto 1923.

 

«Epistolari entre Josep Carner i Jaume Bofill i Mates», transcripció de Carles-Jordi Guardiola, introducció i notes de Jaume Medina, dins Epistolari de Josep Carner, vol. I, a cura d’Albert Manent i Jaume Medina, Barcelona, Curial. 1994, p. 141.

 

 

 

 

 

 

Anotació

Em fa moltíssima mandra…

Kardashian5

Una de les Kardashian.

 

 

 

«Em fa moltíssima mandra haver de descriure la casa a la qual tornava i el grau de ruqueria del programa concurs que miraven a la televisió la seva dona i les dues filles.»

 

John Cheever (1912-1982), Això sembla el paradís!  [Oh What a Paradise It Seems, 1982] Traducció de Jordi Martín Lloret. Barcelona: Viena, 2009, pp. 38-39.

 

 

 

 

 

 

Anotació

És sols lo començament…

Fabergé_museum_IMG_4284_St._Petersburg,_Russia_(39036213452)

Ous de Pasqua.

The Imperial Coronation egg is a jewelled Fabergé egg made under the supervision of the Russian jeweller Peter Carl Fabergé in 1897 by Fabergé ateliers, Mikhail Perkhin and Henrik Wigstrom. The egg was made to commemorate Tsarina, Empress Alexandra Fyodorovna.

 

 

 

És sols lo començament,
lo que prenies per terme.
L’Univers és infinit,
pertot acaba i comença
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera,
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.

 

Jacint Verdaguer, «Plus Ultra» (fragment) dins Al Cel.

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

…i no vol que la consolin

92689734_819708431853303

«Setmana Santa, Barcelona» (1962), d’Ignasi Marroyo i Rodríguez (1928-2017). Aquesta fotografia forma part d’una de les sèries més conegudes i emblemàtiques del seu autor, el fotògraf Ignasi Marroyo, una de les personalitats clau en la renovació de la fotografia catalana dels anys 50 i 60. A principis de la dècada dels seixanta, Marroyo va voler immortalitzar com es vivia al carrer la Setmana Santa, un esdeveniment molt retratat en aquells anys pels fotògrafs amateurs perquè, en tractar-se d’una celebració religiosa, era un dels pocs actes públics on les autoritats franquistes els permetien fer fotografies lliurement. Marroyo va retratar aquesta festivitat en diferents punts de la ciutat de Barcelona entre 1960 i 1964, mostrant de manera fidel com la vivia la gent, especialment les classes més humils, en una mirada realista i socialment compromesa, compartida per tots els membres de l’anomenada Nova Avantguarda catalana. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

 

 

«A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin.»

 

Jeremies 31,15