There is a world elsewhere

Joan Carreras, protagonista de Coriolà(dir. Àlex Rigola). Barcelona, Teatre Lliure. Fotografia: David Ruano.

Ah, gossos populars i bordissencs!

De vosaltres, l’alè em fa el mateix fàstic

que els pútrids aiguamolls, i el vostre afecte

per a mi té igual preu que les carcasses

dels homes insepults, podrint-me l’aire!

Jo us bandejo a vosaltres! Romangueu

aquí, amb vostre esperit de cagadubtes,

i que el cor us trontolli amb el més lleu

soroll de res! Que vostres enemics,

movent els llurs plomalls, ja us acorralin

dins tot un vendaval de desesper!

Mantingueu el poder de dur a l’exili

els vostres defensors, fins que a la fi

vostra ignorància —que no veu les coses

només que quan les sent a frec de nas—

no n’estalviarà a cap de vosaltres

—pròpia enemiga vostra—, convertint-vos

en esclaus abatuts d’un altre poble

que us ha de vèncer sens lliurar combat!

Menyspreant la ciutat, per culpa vostra,

li giro així l’esquena! Tot un món

jo sabré descobrir en qualsevol banda.

William Shakespeare, Coriolà, traducció Josep M. de Sagarra.

You common cry of curs, whose breath I hate
As reek o’ the rotten fens: whose loves I prize
As the dead carcasses of unburied men
That do corrupt my air: I banish you,
And here remain with your uncertainty.
Let every feeble rumour shake your hearts:
Your enemies, with nodding of their plumes,
Fan you into despair: have the power still
To banish your defenders, till at length
Your ignorance, which finds not till it feels,
Making not reservation of yourselves,
Still your own foes, deliver you

As most abated captives to some nation
That won you without blows, despising,
For you, the city. Thus I turn my back:
There is a world elsewhere.

Coriolanus, act III, scene III, vv. 148-158.

William Shakespeare (1564-1616), Coriolanus (c. 1605-1608).