André de Dienes (1913-1985), Nude (1960s).
«La nuesa de la dona és l’obra de Déu.»
«The nakedness of woman is the work of God.»
William Blake (1757-1827), Proverbis de l’Infern [Proverbs of Hell]. Traducció de Segimon Serrallonga.
William BLAKE
Sóc la mare superiora de la Congregació!
La Congregació.
«La guilla maleeix la trampa, no pas a si mateixa.»
«The fox condemns the trap, not himself.»
William Blake (1757-1827), Proverbis de l’Infern [Proverbs of the Hell, 1790].
Proverbs of Hell
Modern Times (1936), written and directed by Charlie Chaplin (1889-1977).
«The busy bee has no time for sorrow.»
William Blake (1757-1827), Proverbis de l’Infern.
Armand Obiols – Josep Carner, Cartes 1947-1953. Edició de Jordi Marrugat. Sabadell: Fundació La Mirada, 2013, p. 128.
Gilgameš
William Blake (1757-1827), The Creation of Eve (1807).
la vida de l’home
On vas, Gilgameš, tan adelerat?
La vida que tu cerques no l’has de trobar [mai.
Quan els déus varen formar l’home
li van adjudicar la mort, a l’home,
i ells van quedar-se amb la vida a la mà.
Tu, Gilgameš, atipa bé l’estómac,
regala’t i frueix de dies i de nits.
Aplega en festa cada dia els teus amics,
de dies i de nits tu dansa i juga.
Porta la roba fresca i el cap net,
que l’aigua t’hagi banyat tot el cos.
Mira amb tendresa el fill que portes a la mà,
que la muller frueixi als teus genolls.
Aquestes són les belles obres dels humans.
Gilgameš (fragment). Text original en antic babiloni (c. 1800 aC). Traducció de Segimon Serrallonga.
Una imatge de la veritat
Francesca Woodman.
Estigues sempre a punt de dir el que penses, i l’home baix t’esquivarà.
Tot allò que pot ser cregut és una imatge de la veritat.
L’àguila no ha perdut mai tant el temps com quan s’ha ajupit a l’escola delcorb.
William Blake, «Proverbis de l’Infern», Les noces del cel i l’infern, versió catalana de Segimon Serrallonga. Barcelona-Vic: Cafè Central-Eumo Editorial. (Jardins de Samarcanda).
All Souls’ Day
William Blake (1757-1827), The House of Death (1795-circa 1805).
«Per me si va ne la città dolente,
per me si va ne l’etterno dolore,
per me si va tra la perduta gente.
per me si va ne l’etterno dolore,
per me si va tra la perduta gente.
»Giustizia mosse il mio alto fattore:
fecemi la divina podestate,
la somma sapienza e ’l primo amore.
fecemi la divina podestate,
la somma sapienza e ’l primo amore.
»Dinanzi a me non fuor cose create
se non etterne, e io etterno duro.
Lasciate ogne speranza, voi [ch’entrate.»
se non etterne, e io etterno duro.
Lasciate ogne speranza, voi [ch’entrate.»
Dante Alighieri (1265-1321), Commedia, Inferno (1314), Cant III, vv. 1-9.
«Per mi aniràs a la ciutat sofrent,
per mi aniràs cap a l’etern dolor,
per mi aniràs amb la perduda gent.
»La justícia mogué el meu alt factor:
va fer-me la divina potestat,
la summa saviesa, el primer amor.
»Abans de mi res no va ser creat
que etern no fos, i duro eternament.
deixeu tota esperança els que heu [entrat!»
Dante Alighieri (1265-1321), Divina Comèdia, Infern (1314), Cant III, vv. 1-9. Traducció de Josep M. de Sagarra (1947-1952).
La solitud sense les lletres
William Blake (1757-1827), The Ancient of Days (1794).
«Sens dubte, la solitud sense les lletres és talment un exili, una presó, un poltre de tortura: posa-hi la cultura i esdevindrà la pàtria, la llibertat, una font de plaer. Hom coneix prou bé aquells mots de Ciceró referits al lleure: “¿Hi ha res més dolç que el lleure dedicat a la cultura?” [Tusculanes, V, 36, 105] D’altra banda, també és ben coneguda la sentència de Sèneca: “El lleure sense cultura és com la mort, una sepultura per a l’home viu” [Cartes a Lucili, 52, 3].»
Francesco Petrarca (1304-1374), Elogi de la vida solitària (De vita solitaria, 1346-c. 1356). Edició i introducció de Jordi Llovet. Traducció de Núria Gómez Llauger. Barcelona: Angle, 2011, p. 58 [I.iii.19]. (El Far; 19)
El Sentit de la Paraula 