Anotació

If…

the-shining-stanley-kubrick-1980-miss-mosh-for-nerdcore-calendar-2010

The Shining by Stanley Kubrick (1980). Miss Mosh for Nerdcore Calendar 2010.

 

Si

 Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

 

Rudyard Kipling (1865-1936), Si (1910). Traducció de Francesc Parcerisas. Poesia anglesa i nord-americana. Barcelona: Ed. 62 i «la Caixa», 1985, pp. 460-461.

 

 If

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated, don’t give way to hating,
And yet don’t look too good, nor talk too wise:

If you can dream—and not make dreams your master;
If you can think—and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build ’em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: “Hold on!”

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with Kings—nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
And—which is more—you’ll be a Man, my son.

 

Rudyard Kipling  (1910).

 

 

 

 

Anuncis

L’home: glòria, bufó i enigma que és del món

Escolar indi disfressat de déu Krishna. 
Fotografia: Rajesh Kumar Singh.



Assaig sobre l’home
Coneix-te, doncs, a tu mateix, no pensis que                       [Déu vigila;
l’Home és el que la humanitat ha d’estudiar.
Situat en eix istme de condició intermèdia,
foscament assenyat i amb barroera grandor:
amb massa saber per a la banda escèptica,
i massa feblesa per a l’orgull estoic,
es troba al bell mig; no sap si fer o restar,
i dubta entre creure’s déu o bèstia;
o si s’estima més la ment o el cos,
nascut per morir, pensant per errar;
igualment ignorant és la seva raó,
tant si pensa molt com pensa poc:
caos de pensament i passió, ben barrejats;
espatllat per ell mateix, o al contrari;
mig creat per elevar-se, mig creat per sucumbir;
gran senyor de totes coses, que víctima és de                        [tot;
de la veritat el jutge únic, llançat a infinit error:
glòria, bufó i enigma que és del món!
Alexander Pope (1688-1744), Epístola II (fragment), 1733-1734.
Poesia anglesa i nord-americana.Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona: Ed. 62, 1885, p. 220.
An Essay On Man: Epistle II
Know then thyself, presume not God to scan;
The proper study of mankind is man.
Plac’d on this isthmus of a middle state,
A being darkly wise, and rudely great:
With too much knowledge for the sceptic side,
With too much weakness for the stoic’s pride,
He hangs between; in doubt to act, or rest;
In doubt to deem himself a god, or beast;
In doubt his mind or body to prefer;
Born but to die, and reas’ning but to err;
Alike in ignorance, his reason such,
Whether he thinks too little, or too much:
Chaos of thought and passion, all confus’d;
Still by himself abus’d, or disabus’d;
Created half to rise, and half to fall;
Great lord of all things, yet a prey to all;
Sole judge of truth, in endless error hurl’d:
The glory, jest, and riddle of the world!
Alexander Pope (1688-1744), Epístola II (fragment), 1733-1734.

Així vull viure…

Lopburi, Tailàndia. Una persona allibera un ocell de la gàbia en senyal de bona  sort. Fotografia: Chaiwat Subprasom/Reuters.



Ode On Solitude
 Happy the man, whose wish and care
    A few paternal acres bound,
  Content to breathe his native air
                In his own ground.
 Whose herds with milk, whose fields with                     [bread,
    Whose flocks supply him with attire,
  Whose trees in summer yield him shade,
                In winter fire.
 Blest, who can unconcern’dly find
    Hours, days, and years slide soft away,
  In health of body, peace of mind,
                Quiet by day;
 Sound sleep by night; study and ease,
    Together mix’d; sweet recreation;
  And innocence, which most does please,
                With meditation.
 Thus let me live, unseen, unknown,
    Thus unlamented let me die,
  Steal from the world, and not a stone
                Tell where I lie.
Alexander Pope (1688-1744), Ode On Solitude, 1700.



Oda sobre la solitud
Feliç l’home el desig i cura del qual
és limitat per alguns pocs acres paterns,
i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
en son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
i els seus ramats proporcionen abillament,
a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,
foc a l’hivern.
Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,
dies i anys s’esmunyen suaument,
amb salut de cos i pau mental,
tranquil de dia,
ben adormit de nits; estudi i lleure,
ben conjuntats; i dolç esbarjo;
i innocència, que complau més
tot meditant.
Així vull viure, desapercebut, desconegut;
i així morir sense que em planyin;
robat al món, i ni una pedra
per dir on sóc.
Poesia anglesa i nord-americana. Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona: Ed. 62, 1885, p. 220.