Camí solitari

Arizona Muse.


Excelsior

A Joaquim Montaner

Una vall, una vall he deixada endarrera
amb ses cases a dins la profunda verdor
on l’amor assolit tendrament persevera
sentint l’aigua que va per un camp                                                               [d’abundor.

I volguí per un temps el recer temptador
amagat dins la pau de la vall riolera,
i poder respirar la divina frescor
d’aquell porxo ignorat on la parra prospera.

Mes tot just assegut, el meu cor s’oprimia
i un llunyà flabiol cap amunt m’empenyia,
o la sitja, enlairant la blavor de son fum.

I segueixo altre cop mon camí solitari;
i, com du a vostre cim, jo no puc reposar-hi
oh muntanyes de pins coronades de llum!

Josep Carner (1884-1970), Verger de les galanies (1911).



Anuncis

Sempre, sempre mar endins

Francisco de Goya (1746-1828), El gos (c. 1819-1823). Madrid, Museo del Prado.


Excelsior
Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble,
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.
  
Joan Maragall (1860-1911), Poesies (1895).