Camí solitari

Arizona Muse.

Excelsior

A Joaquim Montaner

Una vall, una vall he deixada endarrera

amb ses cases a dins la profunda verdor

on l’amor assolit tendrament persevera

sentint l’aigua que va per un camp                                                               [d’abundor.

I volguí per un temps el recer temptador

amagat dins la pau de la vall riolera,

i poder respirar la divina frescor

d’aquell porxo ignorat on la parra prospera.

Mes tot just assegut, el meu cor s’oprimia

i un llunyà flabiol cap amunt m’empenyia,

o la sitja, enlairant la blavor de son fum.

I segueixo altre cop mon camí solitari;

i, com du a vostre cim, jo no puc reposar-hi

oh muntanyes de pins coronades de llum!

Josep Carner (1884-1970), Verger de les galanies (1911).

Sempre, sempre mar endins

Francisco de Goya (1746-1828), El gos (c. 1819-1823). Madrid, Museo del Prado.

Excelsior

Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble,
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.
  

Joan Maragall (1860-1911), Poesies (1895).