Michael Garlington, Girl from Ohio (2002).
«No sabemos lo que nos pasa y eso es precisamente lo que nos pasa.»
El que ens passa
Mes: febrer de 2014
Solitud autista
Cartell de l’excel·lent pel·lícula Her (Spike Jonze, dir., 2013), protagonitzada per Joaquin Phoenix, Amy Adams, Scarlett Johansson.
«El gran negoci del segle XXI serà el que es faci al voltant de la Solitud, el gran tema.»
Jordi Évole.
Nomina Numina
Jaume Plena, L’ànima de l’Ebre, Expo Saragossa 2008.
«Nomina sunt numina.»
«Els noms són déus.»
Idem
Canada’s players huddle as they celebrate defeating Sweden in their men’s ice hockey gold medal game at the Sochi 2014 Winter Olympic Games, February 23, 2014. Photo: Mark Blinch.
«Duo si idem dicunt, no est idem. Però encara: una mateix cosa, dita per una mateixa persona en moments distints, ja no és la mateixa cosa.»
Joan Fuster (1922-1992), Judicis finals (1960).
Temps
Michael Eastman, Isabella’s Two Chairs, Havana, 1999.
«Per a tot cal tant de temps!…»
«―Tudo leva tanto tempo!… »
Eça de Queirós (1845-1900), La ciutat i les serres [A Cidade e as Serras, 1901]. Traducció de Marta Ferré i Antoni Picornell. Pollença: El Gall Editor, 2011, cap. IX, p. 202.
Els justament ignorats
Vogue UK(May 1983), “The Quality of Lithe”. Model: Bonnie Berman. Photographer: Patrick Demarchelier.
«Tots hem llegit moltes coses en revistes literàries sobre el novel·lista injustament ignorat, però quasi ni una paraula sobre els justament ignorats.»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 34.
Superfícies
Kate Upton for Sports Illustrated Swimsuit Issue 2014 by James Macari.
«La superfície més entretinguda de la terra és, per a nosaltres, el rostre humà.»
Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799), Quaderns de notes [Sudelbücher]. Edició i traducció d’Amadeu Viana. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012, Quadern F, n. 88, p. 143.
Amb flors o sense
Un menut sirià refugiat, ressagat del grup, és atès per membres de la UNHCR, febrer 2014.
Amb flors o sense flors
Amb flors o sense flors, amb boira o sense
[boira,
la mitjanit arriba i l’alba la segueix.
Arribem com si fóssim somnis de primavera,
ens esvanim com núvols tardans, buscant no
[res.
Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 21.
Públic
An aerial view of New Yorkers taking in the sun on rooftops, Manhattan, New York, US. Photograph: Mario Tama.
«Y en segundo lugar, concluyo: que no existe un público único, invariable, juez imparcial, como se pretende; que cada clase de la sociedad tiene su público particular, de cuyos rasgos y caracteres diversos y aun heterogéneos se compone la fisonomía monstruosa del que llamamos público; que éste es caprichoso, y casi siempre tan injusto y parcial como la mayor parte de los hombres que le componen; que es intolerante al mismo tiempo que sufrido, y rutinero al mismo tiempo que novelero, aunque parezcan dos paradojas; que prefiere sin razón, y se decide sin motivo fundado; que se deja llevar de impresiones pasajeras; que ama con idolatría sin porqué, y aborrece de muerte sin causa; que es maligno y mal pensado, y se recrea con la mordacidad; que por lo regular siente en masa y reunido de una manera muy distinta que cada uno de sus individuos en particular; que suele ser su favorita la medianía intrigante y charlatana, y objeto de su olvido o de su desprecio el mérito modesto; que olvida con facilidad e ingratitud los servicios más importantes, y premia con usura a quien le lisonjea y le engaña; y, por último, que con gran sinrazón queremos confundirle con la posteridad, que casi siempre revoca sus fallos interesados.»
[«¿Quién es el público y dónde se le encuentra? Artículo mutilado, o sea refundido. Hermite de la Chaussée D’Antin.», El Pobrecito Hablador, n.º 1, 18 de agosto de 1832.]
Mariano José de Larra (1808-1837), Artículos. Edición de Enrique Rubio. Madrid: Cátedra, 2012, p. 137.
Lia e sorria
L’actriu nord-americana Uma Thurman prenent el sol amb un llibre a les mans.
«El front superdiví que havia concebut el món s’aguantava damunt la mà superforta que havia creat el món, i el Creador llegia i somreia.»
«A fronte super-divina que concebera o Mundo pousava sobre a mão super-forte que o Mundo creára―e o Creador lia e sorria. »
El Sentit de la Paraula 